Majories silencioses

Els fets succeïts a les celebracions de les últimes Diades de Catalunya són per tots sobradament coneguts i penso que no cal descriure’ls; hem pogut veure grans demostracions populars, perfectament organitzades i exemplarment executades, que volen ser el reflex de la voluntat, l’anhel i el desig d’una gran proporció de la població catalana i en elles també s’ha pogut observar la força de l’opció sobiranista dintre de la nostra societat. Aquesta és una de les opcions, la sobiranista, ara bé, llavors, quina podria ser la força real de l’opció unionista?

En cadascuna de les ocasions en què hi ha hagut una gran mobilització sobiranista tot coincidint amb la Diada, i en l’última això no ha sigut pas diferent, apareixen veus discordants, aquelles veus i aquells mitjans que afirmen que, si bé és cert que hi ha moltíssimes persones que han acudit a alguna de les grans manifestacions ocorregudes en els últims quatre anys, certament hi ha una gran “majoria silenciosa” que no hi ha anat. Aquesta afirmació ha arribat sovint a defensar que tots els qui no eren a la manifestació de la Diada, simplement era perquè estaven en contra de la idea que la mateixa defensava. Vaja, que tothom qui defensa el sobiranisme, sigui com sigui, i visqui on visqui, no té res més a fer el dia 11S que acudir a les grans manifestacions sobiranistes; la resta, simplement, es queda a casa, va a la platja, o on sigui en un dia de festa. Reconec que aquest argument pot tenir el seu pes en certs ambients, i que pot ser una bona figura retòrica davant les masses però, el cert és que, si es coneix una mica com funciona la ciència de l’estadística, no se sosté per enlloc.

La millor manera de poder conèixer l’opinió de la població sobre un o un altre tema seria poder preguntar l’opinió persona per persona, enquestar o fer un referèndum a tota la població; en aquest cas, evidentment, els resultats finals serien els correctes però aquest mètode, a part que seria caríssim, és també inviable, sobretot quan parlem de poblacions de milers o milions d’individus i, en el cas que ens ocupa, inviable de moment per altres motius. No obstant això, l’estadística ens ha brindat unes eines molt útils i relativament barates per poder efectuar un estudi sobre una població gran que ens doni uns resultats fiables sobre com és realment o quin és el suport a una o d’altra opció. Com és impossible poder arribar a preguntar sobre aquest tema a tota la població, a menys que no fem un referèndum, podem intentar arribar a una part de la mateixa, és a dir, podem escollir una mostra, i del resultat de l’estudi mostral es pot deduir, amb un marge de fiabilitat més que acceptable, com actuarà la població en el seu conjunt, quina serà l’opinió o el suport a una opció o l’altra davant tal o qual tema estudiat.

Els motius pels quals pot ser necessari un estudi estadístic poblacional concret poden ser molts i molt variats; per exemple, poder predir el resultat electoral abans que les eleccions se celebrin, conèixer els gustos o les preferències dels consumidors per així poder llançar un nou producte amb garanties d’èxit, conèixer l’opinió de la societat enfront d’una o una altra qüestió i, també, poder conèixer amb una alta fiabilitat quina seria la resposta de la població catalana davant una pregunta directa en un hipotètic referèndum vinculant sobre el futur polític de Catalunya. Això és així perquè quantes més observacions fem, com més elements té la mostra escollida, com més gran sigui la mostra, més s’assemblarà a la població total a estudiar.

Això no obstant, cal anar amb compte que, en escollir una mostra, el volum de la mateixa és molt important, però el criteri de selecció també ho és; per exemple, si enquestéssim sobre la sobirania de Catalunya als manifestants de 11S a la Meridiana, el resultat seria un 100% a favor del SÍ. Voldria dir això que un possible referèndum sobre aquesta qüestió a tota la població catalana donaria un SÍ amb el 100% dels vots? Evidentment, no. Una mostra de més d’un milió d’individus sobre una població de vuit és molt gran, però aquesta mostra en concret no és independent, no és representativa, però sí que és un símptoma clar, inequívoc, que alguna cosa important succeeix, que hi ha moltíssima gent a favor d’una de les opcions i que, a més, està disposada a desplaçar-se un dia festiu a Barcelona, o on sigui, any rere any, a defensar el seu anhel. Si hi ha tanta gent partidària del SÍ i disposada a desplaçar-se, quanta gent hi haurà, també partidaris del SÍ, i que no s’han desplaçat?

D’igual manera, pretendre que els sis milions i escaig que s’han quedat a casa estan tots en contra de l’ideal de la manifestació anterior és estadísticament tan erroni com pretendre el contrari segons el paràgraf anterior. En aquest cas també tindríem una mostra de més de sis milions de persones versus una població de vuit, una mostra molt gran en quantitat, però tampoc representativa per no ser prou independent, per haver eliminat de la mateixa a moltíssima gent favorable al sobiranisme. A més, segurament en aquests sis milions “silenciosos” hi haurà moltíssima gent d’acord amb les idees dels que van anar a manifestar-se, però que no hi van ser a la manifestació per diversos motius, per desídia, per distància, o el que fos.

Negar un fet que és innegable, que no és altre que el gran suport sobiranista que actualment hi ha a Catalunya, amb arguments del tipus de la “majoria silenciosa” i sense proposar-hi res de constructiu són realment puerils i no tenen cap rigor científic. Les últimes enquestes del CIS potser donin una imatge més correcta de, realment, quina és la força de les diferents opcions polítiques existents a Catalunya i, segurament, el proper 27S es pugui copsar manera més real quina és la resposta a aquesta qüestió; fins llavors, ens haurem d’anar acostumant a arguments d’un signe i l’altre. Espero poder escoltar arguments sòlids d’una opció i l’altra, arguments que, almenys, puguin fer reflexionar i que no sonin a arguments de barra de bar, i més encara en la època actual, on les notícies viatgen de manera tan vertiginosa per les xarxes socials i on hi ha molta més gent formada i amb criteri, gent que necessita arguments més sòlids; siguem seriosos, si us plau.

Article publicat el día 14-9-2015 a “Reus Digital” i consultable en aquest enllaç.

IMG_1189