Plagues estructurals

Un problema endèmic d’un territori també es pot considerar també com a “estructural”. Malgrat això, de vegades dona la impressió que han de succeïr coses extraordinàries en aquest territori per que es prengui consciència de l’existència d’aquest problema endèmic/estructural. Vegem una reflexió al respecte.


 

Crec que tots els qui hem pogut estudiar a la universitat tenim un record molt vívid dels nostres primers dies com a universitaris, dies en els quals es barrejava la incertesa respecte al devenir dels nous estudis amb la il·lusió d’emprendre la nova carrera i l’alegria de poder viure allò que s’anomena “ambient universitari”. Doncs bé, en algun moment de les meves primeres classes a la Facultat d’Econòmiques van sortir dos conceptes que s’usen molt sovint en molts mitjans i que, de vegades, es poden confondre, la diferència en què quelcom sigui “estructural”, o bé, “conjuntural”. Moltes vegades sentim a dir coses com que “l’atur a l’Estat Espanyol és estructural”, o bé, “aprofitant la bona conjuntura, l’atur ha baixat”; realment, encara que no ho semblin a primera vista, es tracta de dos conceptes bastant precisos i, en certa manera, complementaris.

Respecte a l’Economia, quelcom és “Estructural” si forma part de la mateixa essència del Sistema Econòmic estudiat i és “conjuntural” si fa referència a moments molt precisos. Agafant com a exemple l’atur, en aquests moments “conjunturalment” és més baix que fa uns anys però continua sent un problema “estructural” i, com a tal, no és fàcilment erradicable, almenys, sense grans i dramàtics canvis.

Uns dels problemes apareguts a les Terres de l’Ebre en els últims anys són les plagues i, en concret, la de la mosca negra. Aquesta plaga la causa un petit insecte volador autòcton que pica i molt i que ha assolit una proliferació alarmant. La seva proliferació, diuen, és causada per la bona qualitat actual de les aigües de l’Ebre que afavoreix la seva reproducció; sigui com sigui, enguany la plaga ha assolit un nivell tan alarmant que molts pagesos que treballen en zones afectades han d’anar a treballar vestits com si fos a l’hivern, o bé plegar abans d’hora, fastiguejats per les picades. Pel que diuen, aquesta plaga serà gairebé impossible d’erradicar, s’ha convertit en un problema estructural per la pagesia ebrenca i, de rebot, per un dels sectors econòmics cabdals de les Terres de l’Ebre, l’Agricultura. Poca broma, no sembla que la maleïda mosca negra hagi de desaparèixer, com a molt, algun any “conjunturalment” la plaga serà menor, d’altres, major.

CICLO_MOSCA_NEGRA

Cicle biològic de la mosca negra, font: “hablemosdeinsectos.com”

Per acabar-ho d’adobar, a començament de l’estiu d’enguany vam patir un gran incendi que va afectar la Ribera d’Ebre, les Garrigues i d’altres zones i, curiosament, molta de la gent desplaçada a la zona afectada des de les capitals, sigui per cobrir informativament l’esdeveniment, sigui per ajudar en les tasques d’extinció, o bé, per qualsevol altra causa, van poder “tastar” en carn pròpia la molesta picada del petit insecte. Sembla que hi ha hagut més d’un que ha quedat esgarrifat de no poder sortir tranquil·lament al de fora sense quedar ple de picades, o d’haver d’anar per tot arreu amb la crema corporal repel·lent que tots coneixem i que no mencionaré per no fer propaganda. Vaja, que fins i tot el primer i més prestigiós diari del país se’n va fer ressó i va publicar un monogràfic a dues fulles per parlar de la ditxosa mosca negra, inaudit! No deixa de ser curiós que sembli que calgui que uns quants de la capital rebin picades perquè algú faci ressó de quin és un dels problemes endèmics que patim a les Terres de l’Ebre; un problema que afecta no només als pobres pagesos, afecta a tots els habitants de la zona, a l’Agricultura i potser també al Turisme.

És difícil lluitar per erradicar una plaga i més, si aquesta és de la dimensió de la mosca negra. Tant de bo, dintre de gran la desgràcia que va suposar l’incendi, alguna cosa es comenci a moure de debò per lluitar contra les plagues que ens afecten a les Terres de l’Ebre, i és que aquí, com a tot arreu, funciona aquella dita popular que diu que a “a l’estiu, tota cuca viu“…però, en el nostre Territori, la cuca viu i de manera estructural, com malauradament podem comprovar cada dia els pagesos i tanta i tanta gent.

 

Tortosa, 27-8-2019

Jordi Mulé

Economista CEC 13147

 

 

Anuncios