La informació i la desinformació

Vivim en una època en la qual s’ha viscut recentment un increment dramàtic en la velocitat i el volum de la informació que és al nostre abast. Malgrat poder tenir accés a múltiples i variades informacions, la veritat és que moltes vegades la desinformació també s’obre pas.


Hi havia una època en la qual la informació era limitada, quan succeïa qualsevol esdeveniment en qualsevol lloc passava un temps des que la notícia es produïa fins que  la mateixa era accessible per a l’opinió pública. Més encara, si l’esdeveniment succeïa en territori llunyà, podien passar, no dies, sinó setmanes o mesos fins que la població allunyada se n’assabentés. A tall d’exemple, durant l’anomenada guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units, la presa per part dels segons de l’illa de Guam, a les Marianes, va ser duta a terme ràpidament perquè, en arribar-hi la força americana que l’havia de conquerir, la guarnició espanyola, no informada de l’estat de guerra existent des de feia uns dies entre Espanya i els Estats Units, creient que es tractava d’una visita de cortesia, la va rebre amb tots els honors, cosa que va ajudar a la captura de l’illa i de la mateixa guarnició.

Deixant de banda anècdotes de la Història; després, gràcies a la invenció del telèfon, les notícies eren normalment publicades en les edicions dels diaris del dia o dies següents al de la notícia; més endavant encara, va aparèixer la ràdio i, més tard, la televisió; les notícies van deixar de córrer per començar a volar i així van continuar durant molt de temps. No obstant això, van arribar les noves tecnologies, la digitalització, internet i les xarxes socials i la velocitat de circulació de les notícies es va incrementar exponencialment; ja no calia esperar l’endemà per a llegir la notícia, o al vespre per veure-la al telediari. Ara, gràcies a l’aparició dels telèfons intel·ligents, la notícia era, fins i tot, transmesa de manera instantània a qualsevol persona que li interessés, i això sí que va ser el gran avenç.

I aquí és on comença de veritat el gran boom de la informació, una autèntica revolució que ha posat tot un univers de coneixement a la palma de la mà de qualsevol. I aquí és també on comença a existir de manera totalment factible un real “quart poder” virtual, un quart poder basat en la transmissió de la informació i capaç d’informar o desinformar a qualsevol en qualsevol moment, de poder transmetre coneixement i formació en línia i de posar quasi tot el coneixement universal a l’abast; malgrat tot, també capaç de modelar opinions, posar de moda o defenestrar polítics, influir l’opinió pública a favor o en contra de qualsevol col·lectiu i de convertir veritats a mitges (o, directament, mentides) en veritats absolutes.

No cal posar-hi exemples de veritats a mitges venudes com a veritats absolutes o de rumors donats com a certs, molts que usem Twitter i d’altres xarxes socials podem veure com circulen moltes mentides i exageracions de fets no tan importants o com no sempre veiem publicades als mitjans tradicionals notícies que podrien ser molt escandaloses i que en d’altres països provocarien, al menys, escàndols dels grossos. Bàsicament, si una notícia no es publica, no circula, és com si no existís; tanmateix, si la insistència en un fet noticiable, o en un personatge concret, decreix, al final, acaba desapareixent. Per contra, si tots parlem constantment d’una mentida, o d’una mitja veritat, aquesta esdevé una veritat universal, quelcom similar a un axioma o a un dogma, i això sí que és perillós. És que a algú se li escapa que una de les causes de l’auge de la ultra-dreta a tot el món és que hi ha moltíssima gent parlant-ne constantment a les xarxes?

Es veuen massa exemples actualment de males praxis en molts àmbits per a poder escriure no una, sinó algunes tesis doctorals. Crec que no estaria de més revisar codis ètics i intentar cadascú informar-se de diverses fonts i contrastar-ne les informacions, sinó ens podrem trobar amb la paradoxa que, malgrat tenir a l’abast tots els mitjans del món per estar ben informats, a la pràctica, esdevenim els éssers més influenciables de l’univers, i això sí que n’és, de perillós!

Tortosa, 13-1-2019

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147

Associat EFPA