Els diners en efectiu, acabaran desapareixent?

Fins  fa uns pocs anys, la circulació de diners en efectiu tenia menys límits i regulacions que ara, ja que tant es podien fer transaccions mitjançant diners en efectiu com mitjançant altres tipus de mitjans de pagament o serveis bancaris (targetes, transferències, etc) i això, independentment del seu import.

Ara bé, en els últims anys hem pogut veure com el control de la circulació de l’efectiu en bitllets grans i, conseqüentment,  el control fiscal de certes transaccions efectuades en efectiu és cada vegada major, de manera que a partir de cert import i/o en certes transaccions o bé el seu control per part de les autoritats és molt superior al d’abans, o bé directament aquestes només poden ser realitzades mitjançant sistemes de pagament bancaris, i no en efectiu.

diners

L’anteriorment dit s’aplica actualment a operacions de cert import, a transaccions que podríem considerar com de certa rellevància. Ara bé, podria també donar-se el cas que ja es comencés a notar una certa disminució en el nombre de transaccions de petit import i efectuades amb diners en efectiu? Si això fos així, realment podríem estar vivint una autèntica revolució en el que fa a la nostra pràctica diària sobre l’ús dels diners. M’explico, tots podríem donar avui per normal que, per exemple, per efectuar el pagament d’un cotxe nou sigui necessari, o bé, fer una transferència bancària, o bé, emetre un xec o un xec bancari; pagar-lo en efectiu se’ns faria estrany (o, directament, impossible a causa de la legislació). No obstant això, avui en dia a poca gent se li passaria pel cap pagar el diari mitjançant una targeta de crèdit; però, i si això fos possible, bàsicament perquè al quiosc venedor del periòdic li fos indiferent acceptar un sistema de pagament o un altre? Vegem alguns indicis que em fan pensar que potser això acabi sent així:

  1. En els últims temps hem pogut assistir a una progressiva disminució de les taxes d’intercanvi per operacions amb targeta entre les entitats de crèdit, i això ha afectat a les comissions que els comerços tenidors de TPV (terminals punts de venda) cedeixen per cada operació feta electrònicament, abaixant-les, i molt. Puc recordar com fa uns anys les operacions fetes amb targeta podien costar al comerç que les acceptava comissions d’intercanvi de l’ordre del quatre per cent, o superior, mentre que avui dia es podrien trobar comissions al mercat bastant inferiors, inferiors a un u per cent, i baixant.
  2. D’altra banda, i cada vegada més, estan apareixent ,o s’estan popularitzant, mitjans de pagament alternatius com, per exemple, el nou servei Bizum. Bizum és un servei que funciona mitjançant smartphones i que és semblant a una xarxa social en la qual els usuaris es poden intercanviar petites quantitats de diners de manera gairebé instantània independentment de l’entitat bancària d’origen o destinació dels fons. El funcionament de Bizum podria ser com segueix, imaginem un grup de companys de treball en un sopar en un restaurant en el qual cadascú hagi de pagar la seva part, el compte el podria pagar un d’ells mitjançant la seva targeta de crèdit per pagar després la resta de comensals la seva part proporcional de la factura mitjançant Bizum al comensal pagador. Moviment en efectiu d’aquesta transacció, zero.
  3. Un altre factor a tenir en compte és que les generacions que actualment tenen entre vint i quaranta anys ja estan més que acostumats a usar mitjans de pagament electrònics i serveis bancaris per Internet i aquesta generació, la propera a “prendre el control” de l’Economia, no restarà tancada a qualsevol novetat que es produeixi. Ans al contrari, pot passar que arribi un dia en el qual pagar en efectiu pugui ser vist com alguna cosa passada de moda o “retro“.
  4. Per acabar, a algú se li escapa que eliminant els diners en efectiu s’acabaria amb el “diner negre”? Per lògica, si qualsevol transacció ha de ser feta mitjançant qualsevol dels mitjans electrònics de pagament, sigui el que sigui, sembla clar pensar que el control de les mateixes per part de les autoritats fiscals serà total. Per això, l’interès dels Estats a anar eliminant progressivament les operacions en efectiu sembla bastant evident, no?

Tenint en compte els punts anteriors, sembla clar que en un futur més o menys proper anirem assistint a canvis en les habituds de consum i de l’ús dels diners en efectiu que portaran a una disminució de les transaccions que impliquin moviment de diners en efectiu. Ara bé, d’aquí a veure una desaparició total de l’efectiu va tot un abisme; el futur sempre és incert encara que, certament, la Societat evolucioni a un ritme exponencial i a passos gegantins. El que avui dia sembla una quimera o economia-ficció, potser sigui una realitat abans del que pensem. Temps al temps.

Si quiere leer  este artículo en castellano, clique en este enlace.

Article publicat a “Reus Digital” el 28-11-2016 i consultable en aquest enllaç.

Jordi Mulé.

Economista C.E.C. núm 13147