La baixada d’interès del BCE.

En els últims dies tots haurem sentit la notícia, el Banc Central Europeu ha abaixat el tipus d’interès legal dels diners fins al 0%; es tracta d’una curiosa situació, de fet, bastant inaudita, doncs implica una situació límit en el que a política monetària es refereix.

(si desea leer este mismo artículo en su versión en castellano, acceda al siguiente link: “breve comentario sobre la situación monetaria actual“)

Aquesta situació implica, grosso modo, que els bancs i institucions que acudeixin al BCE per finançar-se veuran com, a partir d’ara, els préstecs rebuts d’aquesta entitat supranacional europea es retornaran al zero per cent d’interès, que és el mateix que dir que els préstecs del BCE seran gratuïts durant un cert temps. D’altra banda, el mateix BCE ha anunciat que començarà a cobrar un interès a les entitats i institucions que atresorin dipòsits en el BCE; això implicarà, d’una banda, que els préstecs seran gratuïts i, per un altre, que els dipòsits, lluny de ser remunerats, passaran a reportar interessos a favor de Banc central Europeu. Per fer un símil, seria com si un particular hagués de pagar interessos al banc pel dipòsit a termini fix que manté amb la seva entitat de tota la vida, mentre que no pagués interessos pel seu préstec personal, el món a l’inrevés. Pot semblar una situació curiosa, fins i tot pot ser que faci somriure a més d’un però, creguin-me, no té gens de graciós si es té en compte la situació monetària actual, en la qual els tipus d’interès tendeixen a zero (i fins i tot l’índex Euríbor està en molts dels seus trams en negatiu).

Recordo que, sent estudiant de la facultat d’Empresarials de la URV a Reus, quan ens van explicar l’anomenat “model IS-LM”, model econòmic teòric que pretén explicar el funcionament del mercat monetari i l’efecte de les polítiques monetàries en la macroeconomia, ens van explicar alguns dels supòsits teòrics davant comportaments inusuals del valor dels tipus d’interès, en concret, un d’aquests supòsits era quan el tipus d’interès era o tendia a zero. Aquest supòsit té un nom i es diu trampa de liquiditat.

image005

Explicació gràfica de la trampa de liquiditat.

Davant aquesta situació excepcional de “trampa”, segons diu el model i algun economista de prestigi (Sala i Martin), amb aquesta mesura presa el BCE realment ha esgotat les possibilitats de la Política Monetària en el que a tipus d’interès es refereix, doncs no pot abaixar-los més enllà de zero, i a partir d’ara caldria prendre mesures alternatives: Comprar actius o deute de grans empreses, cosa anunciada aquests dies al costat de la rebaixa de tipus fins al zero. Fer un altre tipus de polítiques expansives i no monetàries, abandonar l’austeritat, cosa que, de moment, no sembla que vagi a anunciar-se.

Vegem una excel·lent explicació del professor Sala i Martin:

De fet, una de les grans dificultats d’una situació de trampa de liquiditat, a part del fet que la política monetària toqui fons, recau també en el fet que una recuperació dels tipus d’interès és, com a mínim, inviable a curt termini. M’explico, la gran dificultat està en què els valors tan baixos dels tipus d’interès fan que qualsevol hipotètica pujada dels mateixos sigui proporcionalment gegant en relació amb el tipus d’interès de partida. Per entendre aquest fet, vegem el següent exemple: Suposem una Economia el tipus de la qual de l’interès fos del 10% i aquest baixés un 1%, fins a un 9%. En aquest cas, la baixada soferta en tant per cent seria del 10%, ja que 1 és la desena part de 10. Suposem una Economia el tipus de la qual d’interès fos del 0,1% i aquest pugés un 1%, fins a un 1,1%. En aquest cas, la pujada soferta en tant per cent seria del 1000%. I una pujada així sembla clar que no és raonable a curt termini.

Per tant, un dels perills de la situació de “trampa” actual és precisament que aquesta situació perduri durant molt temps. Un altre dels seus perills és que, a causa de la poca rendibilitat oferta pels dipòsits i a l’abaratiment del crèdit, es tendirà amb seguretat a l’acumulació de grans quantitats de diners que quedarien “estancades” i que, en cas de posar-se de cop en circulació, afectarien directament a la inflació. Contra aquesta situació es dirigeix precisament la política anunciada pel BCE, que no és una altra que penalitzar l’acumulació d’ingents quantitats de diners per part de les entitats i institucions amb comptes en el mateix BCE. Per tant, allò que podia estranyar al principi té la seva raó clara, penalitzar l’acumulació per intentar lluitar contra un dels efectes de la situació actual de trampa de liquiditat; encara així, trobo a faltar un anunci oficial de l’abandó de les polítiques d’austeritat, doncs la situació actual ho requereix i ja fa massa que dura.

De vegades penso que si als Estats Units s’ho haguessin pensat dues vegades abans de deixar caure Lehman Brothers en 2007 potser avui no viuríem una situació així. O potser sí, ja que la bombolla immobiliària haguera esclatat abans o després, només era qüestió de temps. La veritat és que la situació actual és tot menys tranquil·la, i cal superar-la com més aviat millor; ja tenia raó aquell que va dir que tots els extrems són dolents, i un mercat monetari poc o gens rendible no interessa a ningú. Espero que en relativament poc temps s’abandonin les polítiques d’austeritat i que puguem tornar aviat a una situació més normal, en la qual hi hagi un tipus d’interès real i just que permeti la inversió i que ofereixi justes rendibilitats als operadors del mercat monetari

Jordi Mulé és economista C.E.C. núm 13147.

@jordimule

(Article publicat a “Reus Digital” el dia 14-3-2016 i consultable en aquest link: “La baixada d’interès del BCE“)