La gran experiència d’impartir formació financera com a voluntari.

Els qui treballem dintre del sector financer ens adonem massa vegades que molts dels conceptes que al mercat financer o certs conceptes bàsics de cultura financera bàsica són pràcticament desconeguts o, en el millor dels casos, no prou ben compresos pel gran públic. A Catalunya existeix una bona iniciativa per intentar pal·liar-ho, el programa EFEC.

Pot ser que qui ens dediquem professionalment a aquestes tasques tinguem una mica de culpa de tot això, doncs a vegades donem per suposades massa coses quan parlem amb d’altres persones, creiem que tothom posseeix certa cultura financera i que, per suposat,  podran seguir-nos en la conversa, i així tant sovint ens va, doncs això provoca a vegades uns certs malentesos; també sovint potser que ens oblidem que abans de treballar en el sector de ben segur érem uns autèntics analfabets financers.

No obstant, del que estic segur és que això es deu en gran part a certa mancança en el Sistema Educatiu del nostre país, doncs es troba a faltar alguna assignatura de cultura financera i econòmica que, des de ben aviat, eduqui les noves generacions en temes financers i econòmics i els transmeti hàbits sans per a, per exemple, administrar les seves finances, afrontar la decisió d’endeutar-se o, simplement, com a cultura financera general.

En aquest sentit, ja fa un temps que, a Catalunya, es desenvolupa el programa EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya), desenvolupat per l’Institut d’Estudis Financers en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. El programa consisteix a impartir diverses sessions formatives a alumnes de quart curs d’ESO de diversos centres educatius repartits per tota la geografia catalana i inscrits al programa;  aquestes sessions versen sobre temàtiques de finances bàsiques, com per exemple, administrar bé l’economia d’un, conèixer com es liquida un salari, conèixer com funcionen els préstecs bancaris, etc. És a dir, tallers educatius sobre temàtica financera bàsica que són impartits per voluntaris, normalment gent professional del sector i amb experiència.

Aquest any, per fi, em vaig decidir a fer el pas i em vaig oferir com a voluntari al programa. La meva primera sessió va ser al desembre en un Institut tortosí i s’anomenava “endeutar-se amb seny”. Dit això, ja us podeu imaginar de què anava el taller, es va parlar de com funcionen les targetes de crèdit, de quan demanar un préstec o quan no, de què és la TAE i de no endeutar-se per un capritx, separant els motius “bons” per demanar un préstec dels que no ho són tant i fent molt esment en la previsió, doncs les situacions econòmiques personals poden canviar en el temps; la segona sessió la vaig impartir al gener a un institut de l’Ametlla de Mar i s’anomenava “els dubtes quotidians d’en Jaume”, en el quan es va plantejar una liquidació d’un salari i es va explicar de manera senzilla com funcionava l’IRPF i com funciona l’IVA, entre d’altres coses. En resum, en els tallers es parla de bastants conceptes que ens poden semblar bàsics, però que per a un escolar de catorze anys no ho és tant.

EFEC2

Una instantània d’una dels tallers.

L’experiència és molt bona i el millor de tot és veure com als alumnes se’ls obren els ulls com a plats davant certs conceptes i dubtes plantejats. Així doncs, va haver-hi una pregunta d’una noia que va dir, “quan estudiï una carrera, podré demanar un préstec per estudiar?” a la qual vaig contestar explicant-li com funcionaven els préstecs per a estudis, amb la seva mancança (carència) mentre s’estudia. La cara d’alleujament que em va posar quan li vaig contestar en forma positiva em va moure a preguntar-li, “vols estudiar una carrera?” i em va contestar “sí“, amb una mirada que barrejava preocupació amb alleujament; només vaig saber felicitar-la per tenir les idees tan clares, encara que un mai sap el que va poder haver-hi darrere d’aquesta qüestió tan específica, sobretot, tenint en compte el preu d’algunes matrícules. Una altra pregunta va ser “quant temps dura una hipoteca?“, al que vaig contestar, “depèn, normalment, més de vint anys“; les cares de sorpresa i temor dels nois de catorze anys davant alguna cosa que durava més del que porten vivint em va fer reflexionar, i és que no hi ha gens com la puresa d’esperit, les ganes d’aprendre i una ment oberta per poder-nos enriquir mútuament  amb l’experiència.

En resum, una molt bona iniciativa i que ja porta un temps enriquint tant als alumnes com als mateixos voluntaris implicats. Estic plenament convençut que una bona formació bàsica econòmica i financera des de ben aviat redundaria en saludables efectes a llarg termini, i es podrien evitar part dels problemes que, en la vida adulta, molts tenen en aquest tipus de matèries. Salutacions a tots.