Un nou tipus de guerra.

Els conflictes existeixen des dels començaments de la Humanitat, els nostres ancestres caçadors-recol·lectors del Paleolític defensaven violentament la seva zona de caça contra els intrusos que volguessin accedir a ella; després, coincidint amb el desenvolupament de l’agricultura en el Neolític, ens vam tornar sedentaris però una mala collita en una zona i la gana conseqüent podia provocar l’intent d’invasió de la zona del veí si aquesta era més pròspera. Amb el temps, “l’art” de la guerra es va anar perfeccionant en la mateixa mesura que les societats evolucionaven i es feien més complexes i amb això, de la mateixa manera, els conflictes es van anar fent aparentment cada vegada més complexos. Això no obstant, en el fons tot seguia igual, s’ambicionava aconseguir el que no es tenia prenent-ho al veí, i per la força si era necessari.

Algú pot ser que digui que això no és sempre del tot així, cert, també existeix el component polític o ideològic que habita en qualsevol societat i en tot conflicte humà. Cert, però no ens enganyem, una bonança econòmica no portarà gairebé mai a una guerra, doncs gairebé ningú arriscarà la seva estabilitat professional, econòmica o social davant una empresa arriscada i de destinació incerta.

Quan esclatava una guerra, fins fa ben poc, els exèrcits es posaven en marxa, envaïen el territori que s’ambicionava i, sovint, s’enfrontaven en sagnants batalles amb els exèrcits enemics, del resultat de les quals se sabria el resultat de la guerra en qüestió. De fet, en un món en el qual les distàncies eren molt més llargues que avui dia, en el qual un home a cavall podia recórrer, com a màxim, uns trenta quilòmetres diaris, les notícies tardaven dies, setmanes o mesos en arribar a la seva destinació. Podien morir milers de persones en una guerra, en una batalla, però les poblacions interessades en el seu resultat seguien igual que sempre fins que arribaven els missatgers amb les notícies. El ritme de la vida en èpoques anteriors era molt diferent del ritme actual.

Una imagen de una batalla en la Guerra de Secesión americana de 1861-65. Fuente: ABC.

Una imatge d’una batalla de la Guerra de Secessió Americana de 1861-65. Font: ABC.

La Història es va accelerar en arribar el segle XIX, amb la Revolució Industrial i, després, del segle XX, que portà el gran salt tecnològic i la millora en les vies de comunicació; crisis econòmiques que abans duraven segles ara duraven anys i la resolució dels conflictes es va fer més ràpida, però també més cruenta; encara que les guerres continuessin sent semblants a les d’abans, la tecnologia també va tenir el dubtós mèrit de portar la guerra a qualsevol part, i no només al camp de batalla. El més dramàtic exemple, els milions de morts de la Segona Guerra Mundial haguts en només sis anys, i molts d’ells en bombardejos aeris.

Al segle XXI van arribar les Noves Tecnologies, Internet i les Xarxes Socials, i això ha creat també una nova manera de fer la guerra; si la Segona Guerra Mundial va portar la violència del front de guerra a qualsevol racó, en l’època actual l’abaratiment dels costos dels equips capaços de connectar-se a Internet, sumat a la millora en les Telecomunicacions i en la velocitat de les mateixes porta al fet que qualsevol persona, en gairebé qualsevol part del món, pugui tenir una finestra oberta, ràpida i barata, al món sencer, però això també li dóna la capacitat d’influir en altres persones a distància, de propagar idees radicals o transmetre informació sobre certes ideologies de manera gairebé instantània i gairebé gratuïta.

En els últims temps podem observar com s’està lliurant una nova guerra global, potser la que es podria batejar amb el temps com la Tercera Guerra Mundial, però aquesta vegada, en lloc de ser una guerra de tipus “tradicional”, com abans deia, amb exèrcits enfrontant-se, és una guerra de baixa intensitat, una guerra derivada en part de la guerra de guerrilles, en la qual cap part del món està fora de perill, i en la que les accions terroristes tenen una força mediàtica fora de lloc. Només cal veure el gran seguiment informatiu que hi ha hagut després de qualsevol dels malvats atemptats ocorreguts des del trist 11-S. Segur que tots recordarem que, durant diversos dies, el seguiment informatiu d’aquests successos va ser exclusiu en tots els telenotícies, ocupant gran part dels continguts dels diaris; avui en dia, ningú no esperaria res diferent d’un succés d’aquesta mena, però abans no era exactament així.

Per tal de poder fer una comparació, he buscat a l’hemeroteca digital de “La Vanguardia” i he consultat la seva edició corresponent al quinze de gener de 1943 per veure com es presentava llavors la informació d’un altre acte bèl·lic d’importància del segle XX, en concret, la Batalla de Stalingrad, una de les més sagnants de la Segona Guerra Mundial i en la qual van morir centenars de milers de persones. La diferència és important, la notícia s’explica a la pàgina tres, a l’apartat de “notícies de l’estranger” i, clarament, no es dóna una idea de la tragèdia que, en aquest moment, vivien els combatents, al menys no en els termes en què avui en dia entenem la transmissió de les informacions, i això que a Stalingrad van morir diversos centenars de milers de persones. En els anys quaranta les notícies no es transmetien de la mateixa manera que actualment; com a molt, eren dictades per telèfon, quan era possible, pels corresponsals que hi havia al lloc de la notícia i, d’aquesta manera, la seva influència en l’Opinió Pública no era la mateixa que actualment.

Imagen de un cementerio militar en Normandía, Francia. Fuente, Wikipedia.

Imatge d’un cementiri militar a Normandia, França. Font, Wikipèdia.

En la guerra actual les notícies volen, ja que qualsevol pot penjar a la seva xarxa social imatges o vídeos d’un succés qualsevol, i això li dóna un poder propagandístic inimaginable pocs anys abans. Tan gran és el seu poder que, si bé el nombre de baixes en aquesta guerra actual és molt inferior al de les guerres anteriors, l’impacte mediàtic és infinitament superior; tant l’és, que fins i tot els terroristes ho saben i usen la Xarxa per transmetre les seves propagandes, la seva manera de veure la vida i per reclutar i adoctrinar als seus fidels en qualsevol part del món, aprofitant la gran revolada mediàtica dels seus tristos actes com a mitjà de propaganda. Fa seixanta anys morien milers de persones en una cruel batalla i, com a molt, els diaris en feien algun esment; avui dia, moren cent i escaig persones en un atemptat una ciutat occidental i això provoca una revolada sense precedents.

Recordo que el gran Albert Einstein (1879-1955) va dir aquella cita tant famosa que deia “no sé com serà la tercera guerra mundial, només sé que la quarta serà amb pedres i llances”. El que el genial científic no podia preveure llavors, durant els anys cinquanta, era que la Tercera Guerra Mundial s’anava a lliurar en l’àmbit de la transmissió de la informació, en una guerra de baixa intensitat, però amb el màxim efecte mediàtic possible, buscant transmetre el terror en estat pur a qualsevol persona i en qualsevol lloc. Segurament ell pensava en una Tercera Guerra Mundial de tipus nuclear, el gran temor dels anys cinquanta, més que en una guerra global de baixa intensitat, ja que no va conèixer l’auge de les Noves tecnologies com ara ho vivim. En el que estic segur que no s’equivocava és en l’afirmació que hi ha a la segona part de la seva cita, encara que segur no l’hem d’entendre pel literal; pot ser que la Humanitat, tal com la coneixem avui dia, no s’autodestrueixi mitjançant una guerra nuclear, però del que sí que estic segur és que, en el fons i en gran part, continuem sent com els nostres avantpassats, usem sofisticades pedres i llances per fer mal al nostre pròxim, i això és el que és dramàticament trist, constatar el ben poc que realment hem canviat.

¿Cuando, por fin, podremos decir que la Humanidad vive en paz?

Quan serem capaços, per fi, de viure en pau?

Document: Imatge de la tercera plana de “La Vanguàrdia” del 15-1-1943, tal com se’n ha fet esment abans.

Article publicat a “Reus Digital” el dia 24-11-2015 i consultable en aquest enllaç.