Conjuntura i estructura.

rublo-moneda-rusa-caida-libre

Sovint usem dos conceptes que són capitals per poder definir i analitzar amb propietat les relacions humanes i, amb elles, l’Economia, em refereixo als conceptes de conjuntura i estructura. Es tracta de dos termes que es complementen però que a vegades són usats sense el suficient rigor; així doncs, moltes vegades podem sentir que tal cosa està “conjunturalment” en tal situació o que tal problema és “estructural“.

  • L’IEC defineix estructura com l’ Arranjament de les parts, dels òrgans o de les partícules d’una substància, d’un cos, d’una construcció; bona definició però bastant general. Si volem entendre què vol dir el concepte d’estructura econòmica, podríem llegir la següent cita de Marx, “la totalitat de les relacions de producció constitueix l’estructura econòmica de la societat“. És a dir, que l’estructura econòmica es refereix a la composició de l’economia, bàsicament a les relacions fonamentals que es donen entre els diferents agents econòmics i, en poques paraules, a com i sobre quina base es mou i funciona una economia determinada.
  • L’altre concepte, la conjuntura, es refereix a la manifestació en un moment puntual de l’estructura; això vol dir que la situació d’una o una altra economia pot ser en un moment donat (conjunturalment) la que sigui, però això no indica que l’estructura de tal economia sigui la més adequada. En poques paraules, una conjuntura positiva no implica necessàriament que l’estructura sigui la més indicada, fins a l’estructura més pèssima pot tenir moments bons si es donen les condicions adequades per a això.

L’Economia del nostre país ha estat en els últims temps basada estructuralment en diversos pilars dels quals destacaria dos de molt importants, un és la construcció i l’altre el turisme. La crisi s’ha encebat primerament en el sector constructor, i les conseqüències de la crisis han empitjorat molt degut a la gran dependència que hi ha d’aquest sector. Només cal veure què ha passat en els últims temps degut a l’aturada de la construcció, i crec que no cal explicar-ho massa, doncs és ben conegut; entre molts altres indesitjables efectes, un altíssim increment de l’atur en tot el país i especialment a les zones que més en depenien. Ara bé, sempre ens quedava el consol que el turisme, un altre dels pilars fonamentals de la nostra economia, funcionava molt bé i és ben cert que aquest sector durant la crisi ha aguantat força.

El nostre país és, com és sabut, una de les destinacions turístiques més importants. Des de fa uns anys, coincidint amb l’auge de la crisi de la construcció, s’ha pogut observar una gran pujada en el nombre de turistes d’origen rus, en part a causa de la millora de la seva economia i en part a la baixada dels preus dels transports aeris. Avui dia es pot afirmar que el turisme d’origen rus constitueix una font d’ingressos excepcional i que s’ha de mantenir sigui com sigui, es tracta generalment de turistes que desitgen conèixer més enllà del típic “sol i platja” i que vénen amb ganes de descansar, conèixer, passar-ho bé i…gastar.

No obstant això, en els últims dies hem pogut llegir informacions referents a la crisi que està patint Rússia i del perill real d’alta inflació que hi ronda, perill tan evident que a Rússia molts productes han hagut de ser retirats de mercat per poder actualitzar els seus preus; per entendre-ho bé, només diré que es parla de pujades de preus de l’ordre del vint per cent. D’això a una devaluació del ruble només hi ha un pas i, en conseqüència, no és difícil imaginar què passarà amb el nombre de visitants russos si aquests, de sobte, veuen baixat el seu poder adquisitiu en un vint per cent i, amés, aconsegueixen molts menys euros pels seus rubles que ara, segurament deixaran de viatjar.

Per tant, si tenim en compte que els problemes de la nostra economia són estructurals, i que no sembla ser que s’estiguin donant passos decidits en el sentit de variar tal estructura econòmica, personalment em qüestiono què pot passar amb els tímids símptomes actuals de principi de recuperació econòmica si a la fallada de la construcció se sumés una baixada forta del turisme. En una estructura deficient de vegades es produeixen conjuntures positives, com l’auge del turisme rus, però també es poden produir conjuntures negatives, com la situació actual que es viu a Rússia, però el problema estructural de fons continuarà existint. Mentre aquest problema estructural no sigui abordat de manera eficaç i valenta, es continuaran succeint conjuntures millors o pitjors, però el problema persistirà. Al meu entendre urgeixen polítiques que portin a una reforma estructural sostinguda i a llarg termini de la nostra economia i a deixar de confiar en conjuntures positives. Ens va molt en això.

Article publicat a “Reus Digital” i consultable aquí.

Jordi Mulé, economista.

@jordimule

jordimule.wordpress.com