COM POT PASSAR, AIXÒ?

taronja i mandarina

Recordo quan estudiava a la Facultat d’Empresarials ,a Reus, que a primer hi havia llavors una assignatura anomenada “Teoria Econòmica”; en ella s’estudiava la Ciència Econòmica des de les seves dues grans branques, la Microeconomia i la Macroeconomia. Va ser en aquesta assignatura en la que, per quasi primer cop, vaig sentir uns conceptes que després anirien prenent forma i sentit de mica en mica, em refereixo als noms que reben els diferents tipus de mercats, tenint en compte el número d’operadors que hi intervenen i que, per tant, assoleixen més o menys control sobre aquest mercat i la fixació dels preus.

Així, per exemple, es definia monopoli, com aquell mercat on només hi ha un operador que el controla i, per tant, pot fixar els preus que vol, doncs no té cap competidor; també es definia el concepte d’oligopoli com aquell mercat on hi ha pocs operadors i, per tant, moltes vegades poden arribar a controlar molt els preus i el mercat en sí. Evidentment, aquestes situacions no són bones per als consumidors, preus alts, excessiu control, etc, i per això hi ha legislació per mirar d’evitar situacions com aquestes, però no em negareu que sí que són molt bones per als agents que controlen aquests mercats, ja sigui com monopolistes o com oligopolistes.

Em vull referir a la crisis que s’està patint a les Terres de l’Ebre, en concret a la del sector exportador de cítrics; recentment ha saltat a les notícies l’escàndol de la troballa d’un forat d’un import indecent en una de les principals empreses distribuïdores i exportadores de cítrics de les Terres de l’Ebre. La producció de cítrics, clementina i taronja, és pràcticament un monocultiu en moltes zones i les empreses que es dediquen a l’exportació i distribució d’aquest productes són diverses, però les que siguin realment importants es poden comptar amb els dits de la mà. És a dir, que podríem fàcilment considerar el sector de la distribució i exportació de les Terres de l’Ebre com un oligopoli.

Per tant, no m’entra al cap i no puc entendre que una empresa quasi oligopolista, que pot controlar molt bé el mercat, tingui qualsevol mena de problemes i pugui patir un forat tan gran. Deixant de banda que és cert que quan aquí compra els cítrics als seus productors es podria considerar que actua en règim d’oligopoli però que quan exporta no deixa de ser un oferidor més, en altres paraules, que ha de competir quan ven a l’estranger però no quan compra aquí els cítrics, i deixant a banda també que vivim una situació de crisi sostinguda; algú pot entendre que una empresa que pràcticament “talla el bacallà” recollint els cítrics de les Terres de l’Ebre i exportant-los, pugui patir problemes? A què pot ser degut, a una ineficient estructura de costos?, a un organigrama massa pesant?, a la baixada de preus?, a una gestió discutible?, a d’altres motius? a una mica de cada cosa i un munt de tot? Els pròxims dies aniran sortint noves notícies, caldrà estar a l’aguait.