PRODUCTES BANCARIS XIII. Banca minorista, una aproximació.

banco

Per banca minorista s’entén el conjunt de les operacions bancàries que les entitats ofereixen al públic en general en les seves sucursals. Les operacions bancàries són molt diverses, però encara avui dia es poden classificar en tres grups principals, les operacions d’actiu, les operacions passives i els serveis bancaris. Dins del món de les operacions actives, o actiu estan les operacions creditícies de tot tipus, en les operacions passives o passiu estarien els dipòsits de qualsevol tipus i en els serveis cabria qualsevol operació restant, des d’una transferència a una targeta. Aquesta mateixa classificació valdria tant per a una operació nacional com una d’estranger. El món del comerç internacional és molt complex però també existeixen operacions d’actiu, de passiu i de serveis, com en nacional.

Aquesta divisió és la tradicional i “grosso modo”, la més utilitzada; existeixen també operacions bancàries que es poden classificar en un tipus o un altre, o en els dos, per exemple, un fons d’inversió es podria classificar com a passiu, però la gestió d’un fons no deixaria de ser un servei. Un altre exemple seria la comercialització d’assegurances d’estalvi, que normalment els emeten o filials de les entitats o empreses asseguradores amb conveni amb aquestes; en aquest cas la comercialització d’aquest producte bé podria ser considerat com a passiu o com un servei, depenent de com es miri. Aquest fet no ens hauria d’estranyar, la banca en els últims trenta anys ha multiplicat diverses vegades el seu catàleg d’operacions i aquest, actualment, va molt més allà del simple dipòsit, préstec o targeta.

Operacions d’actiu.

En comptabilitat s’anomena actiu al conjunt de béns i drets d’una persona. Per exemple, un edifici propietat d’una empresa és un actiu. De la mateixa manera, un préstec concedit per un banc a un particular, si bé per per aquest segon és una obligació (passiu), per al banc representa un dret de cobrament i, per això, per al banc és un actiu.

Les operacions actives dels bancs són molt diverses; intentant una classificació senzilla, pròpia d’una “Economia en bambes”, es podrien classificar:

1-Crèdits: Són operacions en els quals el banc dóna la possibilitat al seu client de disposar de diners, com el seu nom indica, a crèdit, és a dir, fins a una quantitat màxima determinada. El client pagarà interessos només per la quantitat disposada i haurà de reintegrar aquesta quantitat al banc segons es pacti al contracte de crèdit. Per dir-ho més fàcil, es tracta d’una possibilitat de disposar d’uns diners fins a una certa quantitat, la qual cosa no implica necessàriament que tal quantitat sempre hagi de ser utilitzada; els interessos es pagaran sobre el que es disposa, no sobre el límit total.

2-Préstecs: al contrari que els crèdits, en aquest cas el banc lliura la quantitat pactada en el contracte de préstec i el client es compromet a retornar-ho segons l’establert en el mateix contracte.

És habitual sentir parlar de “crèdits” quan realment parlem de “préstecs”. Realment, els dos conceptes són radicalment diferents; un préstec implica sempre una disposició, un lliurament d’uns diners prestats al client, un crèdit implica sempre una possibilitat de disposar i pagar interessos només pel que es disposa. Així de simple o així de complicat.

3-Descompte comercial: Consisteix en la bestreta de l’import nominal d’un o diversos efectes que constitueixen un dret de cobrament de la seva forquilla abans del venciment dels mateixos. És una eina molt útil per a moltes empreses i professionals que desitgen anticipar els seus cobraments de client. En un altre post aprofundirem més sobre el descompte comercial. Per saber una mica més sobre els efectes comercials, llegir “Productes bancaris VII. Documents canviaris

4-Altres operacions d’actiu: En aquest apartat estarien per exemple el lísing o el renting, entre uns altres. El lísing constitueix un arrendament financer amb opció de compra del ben finançat al final del contracte; el renting és un arrendament o lloguer pur i dur. Tant un com l’altre tenen bons avantatges fiscals i que són aprofitades per multitud d’empreses i professionals. També tornarem a aquests temes en futurs posts.

Operacions de passiu.

Quan un client diposita els seus diners en una entitat ho fa perquè confia en aquesta i vol poder gaudir d’una rendibilitat o d’uns bons serveis bancaris. En aquest cas, els diners dipositats és del client i l’entitat està obligada a retornar-li-ho a la seva simple demanda; és a dir, els diners dels clients, per al banc és un deute o obligació, això és, un passiu.

Les operacions passives de les entitats bancàries poden ser molt variades, però bàsicament es poden dividir en dos grans grups:

1-Passiu de balanç: Es tracta de la totalitat dels dipòsits dels clients en l’entitat bancària i d’altres partides no tan freqüents, com a recaptacions d’impostos pendents de liquidar i unes altres. Respecte als dipòsits, comentar que es tracta de “passiu de balanç” perquè constitueixen un deute directe de l’entitat envers els seus clients. En aquest grup s’inclouria tot producte que porti el nom “dipòsit”, com els dipòsits a la vista (comptes corrents i d’estalvi), com els dipòsits a termini, els dipòsits garantits, els dipòsits estructurats, etc. Per saber més sobre aquest tema, llegir “Productes bancaris II. Dipòsits” o “Productes bancaris XI. Compte corrent vs. compte d’estalvi“. És aquest grup també es podrien incloure productes més complexos, com els bons de l’entitat, obligacions, preferents i altres emissions que constitueixen una obligació per a l’entitat; per saber una mica més llegir “Productes bancaris I. Preferents i subordinades“.

2-Passiu no balanç: En aquest apartat s’inclourien aquelles operacions que l’entitat comercialitza i que no han estat emeses directament per aquesta, bé perquè ho ha fet una filial, bé perquè l’entitat la comercialitza com un simple agent col·laborador o comisionista. Alguns autors les inclouen dins de l’apartat de serveis, encara que personalment prefereixo incloure-les en el passiu de no balanç perquè, en la seva majoria, en constituir emissions de filials, no deixen de ser-ho de la mateixa entitat. En aquest apartat es podrien incloure els Fons d’inversió, cartera de valors, assegurances d’estalvi, plans de pensions, intermediació sobre deute públic, la intermediació sobre deute privat i molts altres. Una reflexió sobre fons d’inversió està en “Productes bancaris V. On poso ara el meu diners?“.

Serveis bancaris

Inclou tot el conjunt d’operacions bancàries no inclòs en cap dels grups anteriors, des del servei de caixa, fins a les targetes de crèdit, gestió de cobrament de rebuts bancaris, transferències, etc. El món dels serveis bancaris és tremendament complex i extens i serà objecte de futurs posts. Respecte les targetes de crèdit, podeu llegir el post “productes bancaris IX. Targetes de crèdit“.

(Versión en castellano, aquí.)

Jordi Mulé

Col·legiat C.E.C. núm. 13147