Fa més qui vol que qui pot.

Castor

Quan em vaig traslladar a viure a les Terres de l’Ebre vaig poder començar a gaudir de la seva qualitat de vida, de l’amabilitat de les seves gents, dels seus impagables entorns naturals i de la seva gastronomia. La primera vegada que vaig anar a la platja a Les Cases d’Alcanar, recordo haver-me fixat en aquella torre que es veia a l’horitzó, dintre del mar; quan vaig preguntar de què es tractava, algú em va contestar un “es tracta d’un plataforma petroliera o alguna cosa així”; poc podíem imaginar en aquell moment que aquella plataforma anava a fer de parlar i molt en el futur, però en aquell moment no deixava de ser una simple instal·lació en el mar que era visible des de la costa.

Recordo que fa un any em va quedar bastant clar a què es dedicava aquella plataforma, es tractava d’un magatzem de gas subterrani, que avui dia tots coneixem com a CASTOR. També recordo com de sobte van començar a ploure notícies de continus terratrèmols, també recordo el nerviosisme de la gent de les zones afectades i el conseqüent escàndol informatiu. També recordo com en els telenotícies d’Antena 3 es referien als sismes com si aquests exclusivament es visquessin a les comarques veïnes del nord de Castelló, com si els efectes de la plataforma no es visquessin igual a la catalana comarca del Montsià que en la valenciana del Maestrat, potser fos perquè el CASTOR està tot just en territori valencià, o potser fora per desconeixement que les comarques del sud de Tarragona i del nord de Castelló no només comparteixen fortes afinitats culturals i idiomàtiques, sinó que també són limítrofes.

Però el curiós del cas és que, a causa de l’escàndol succeït i a l’exigència de la població, el Govern va parar el projecte i ara s’ha vist obligat a pagar una indemnització indecent a l’empresa adjudicatària. Indecent indemnització que serà pagada com a recàrrec en la factura del gas dels usuaris d’aquest servei durant els propers trenta anys. Segur que tal indemnització estarà prevista en el contracte pertinent, i fins i tot fins a pot ser que sigui LEGAL, però el dubte que tinc és sobre si és MORAL, i tots els indicis m’assenyalen a pensar que NO.

Ja ho deia el meu pare, “en aquest món fa més qui vol que qui pot“; si convé modificar la Constitució en una setmana perquè així ho vol Europa, fet; si cal pagar 1.350 milions d’euros en temps rècord a una important empresa i amb càrrec a les factures del gas dels propers trenta anys, doncs val. Ara bé, buscar una solució al problema territorial que satisfaci a tots, crear mecanismes eficients per evitar la corrupció o aprimar la Despesa Pública, creant mètodes administratius més eficients, “això ara no toca“, quines coses ens toca veure!

Article publicat a “La Ciutat” i consultable aquí.