Productes bancaris X. Consells davant l’endeutament.

te-conviene-refinanciar_250x190

A causa de la llarga crisi, a l’augment de l’atur i a les baixades en els ingressos de moltes famílies s’ha incrementat el fenomen de la morositat bancària. Partíem d’una època de bonança en la qual tot valia i tot era adquirible via préstec o crèdit a una altra en la qual, en general, s’ha acabat el crèdit fàcil i barat i en la que el crèdit s’està concedint i estudiant mitjançant criteris més restrictius i realistes, tenint en compte multitud de factors més enllà dels ingressos actuals i del patrimoni familiar.

A l’època anterior, amb gran quantitat de diners fluint i amb una gran quantitat d’operadors bancaris al mercat, el volum total de crèdits i préstecs al nostre país va arribar a nivells mai abans vists. Era tan fàcil aconseguir un préstec que, si no s’aconseguia en una entitat, potser la del costat ho concedís i, si no, encara quedava el recurs fàcil de tantes financeres que ens bombardejaven en televisió amb crèdits aparentment molt fàcils (i amb TAES elevadíssimes, en general, també).

Per això, es van produir tants i tants casos de famílies endeutades no només per una hipoteca, sinó per diversos préstecs i targetes de crèdit fins a nivells realment crítics. El problema és que, en molts casos, aquest endeutament es va produir per la confiança en què la situació general anava a continuar així de manera indefinida en el temps, sense pensar que la vida, així com l’Economia o la Història, són fluctuants. D’aquesta manera, moltes famílies van apostar-ho tot a la carta de l’estabilitat i van augmentar els seus deutes fins a un nivell en què tot penjava d’un fil; feia falta que només un dels components familiars perdés la seva ocupació, o que hi hagués un imprevist a la família perquè tot caigués com un joc de cartes, i així va passar en tants i tants casos.

En aquest post, el dècim de la sèrie “PRODUCTES BANCARIS” es pretén, des del punt de vista de l’experiència professional, donar consells per poder afrontar l’endeutament existent o bé per poder prendre la decisió d’endeutar-se de la manera més segura i eficient possible. Molts d’ells semblaran obvis i de sentit comú, però no oblidem que el sentit comú és el menys comú dels sentits.

CONSELLS PER ENDEUTAR-NOS BÉ.

1.Ens endeutem per poder adquirir abans béns o serveis: Si esperéssim estalviant a reunir els diners suficients  simplement, o bé no ho adquiriríem, o bé trigaríem massa a poder-ho fer.

2.Mai ens endeutem per especular: Gran error, mai comprem alguna cosa a crèdit confiant a poder-la vendre més car i guanyar diners. Sembla obvi però cal recordar que la Bombolla Immobiliària o al Crack de 1929 en gran part van ser causats per l’endeutament especulatiu.

3.No hauríem de finançar el 100% de la compra: Tota entitat o prestadora valorarà molt positivament la nostra aportació al projecte inversor, qualsevol banc preferirà anar de “soci” en el projecte a ser l’únic inversor i, per tant, l’únic que suporti el risc.

4.La quota mensual no ho és tot: Certament, una quota mensual baixa és molt atractiva però no oblidem que també ens pot incitar a endeutar-nos més que una altra quota més gran. És a dir, un préstec a molt llarg termini tindrà una quota mensual molt més baixa que un altre a més curt termini i, per això, ens pot crear una falsa sensació de seguretat, de poder afrontar més préstecs i així endeutar-nos més. No oblidem que pagar més cada mes significa acabar de pagar abans, i això no només afecta a les quotes, sinó que també als interessos globals que ens tocarà pagar.

5.Un préstec és un instrument financer, no la raó de la nostra vida laboral: Aquesta frase és importantíssima, amb ella el que es vol dir és que mai hem de viure exclusivament per pagar els nostres deutes, sinó que aquestes han de ser útils per ajudar-nos a viure millor. Tots coneixem el cas de molta gent que veuen com les seves nòmines s’esfumen a principis de mes pagant rebuts de préstecs; el millor és assumir el compromís de pagament que sigui realista amb els nostres ingressos de manera que no influeixin en la qualitat de la nostra vida.

6.Informem-nos bé del què contractem: Moltes financeres que anuncien els seus productes per Internet o en televisió suporten primes de risc molt altes, és a dir, tenen molts impagats, per això els préstecs que ofereixen tenen TAES molt altes; valorem bé totes les dades abans d’escollir quin producte financer ens va millor.

7.No financem coses supèrflues: En general, certs articles de luxe o activitats d’oci no seria aconsellable finançar-los. El sentit comú diu que el superflu és millor pagar-ho de la nostra butxaca i el realment necessari es pot finançar.

8.No estirem més el braç que la màniga: A molta gent li agrada els cotxes de marca, però no seria raonable endeutar-se més del compte per acomplir un caprici. Millor estalviar una part i finançar el que realment puguem pagar amb comoditat. No oblidem que les oportunitats van i vénen i que el temps és el millor conseller.

9.Un préstec no es cancel·la amb un altre préstec: El millor i més barat és pagar el préstec fins al final, acomplir amb el compromís adquirit. Demanar un préstec per cancel·lar un altre no serà recomanable tret que no sigui estrictament necessari; en aquest cas el millor serà que la nova operació no suposi un increment de l’endeutament total, sinó que simplement sigui una reestructuració del deute, per exemple, allargant el termini i escurçant les quotes mensuals.

10.El límit de la targeta de crèdit no ha d’esgotar-se sempre sistemàticament: Sembla obvi, hem d’usar la targeta quan sigui necessari davant compres d’imports elevats o els dies abans de finalització de mes, per exemple.

11.Abans de reestructurar un deute demanar consell a un professional: La reestructuració ha de ser eficient i donar solució definitiva a un problema real. Mai hem de “donar una puntada de peu” a un problema perquè ens torni al cap d’un temps igual que un pèndol; de la mateixa manera, reestructurar perquè sí tampoc és realment útil. Tal com dirien els humoristes, “si hay que ir, se va, pero ir por ir es tontería”

12.Si reestructurem o refinancem el nostre deute mai hem d’incrementar el nostre nivell d’endeutament: Tret que no sigui inevitable. Si agrupem diversos préstecs en un nou que inclogui els anteriors ho farem per afluixar la pressió mensual. Incrementar el deute seria contraproduent.

13.Una reestructuració del deute no és una carta blanca per posteriorment endeutar-nos més: Si hem agrupat tots els nostres deutes en una sola quota mensual no oblidem que el capital total encara el devem. Segurament la reestructuració ens ha proporcionat una menor quota mensual, perquè normalment s’allarga el termini final del deute. Si posteriorment ens endeutem més no haurem aconseguit gens i, al damunt,  entrarem en una dinàmica de “bola de neu” de la qual és molt difícil sortir-se’n. Les boles de neu cauen i es van fent cada vegada més grans fins que s’aixafen en el sòl en arribar a baix.

Jordi Mulé, col·legiat C.E.C. núm. 13147

Versión en castellano, aquí.