Productes bancaris IX. Targetes de crédit

tarjetas-de-credito

Es tracta d’instruments de pagament i crèdit universalment acceptats i usats diàriament per milers de milions de persones, tothom usa o ha usat una d’elles en algun moment i es podria dir que, en la vida actual, qualsevol usuari bancari que no disposi d’un mitjà de pagament a la seva cartera patirà d’una seriosa limitació per fer les seves transaccions. Cal reconèixer que el món de les targetes de crèdit és suficientment gran i complex com per merèixer no un article, sinó un autèntic tractat sobre les mateixes, no obstant això, i de manera fidel a la filosofia d’aquest bloc “Economia en bambes”, en aquest article novè de la sèrie “Productes Bancaris” es pretén donar una explicació resumida sobre què són, com funcionen i les característiques generals dels principals tipus de targetes existents al mercat, a banda d’algun consell d’utilització de les mateixes.

ELS DINERS DE PLÀSTIC.

És una manera de nomenar als diners que es mouen mitjançant l’ús dels diferents mitjans de pagament existents al mercat. Fent un gran esforç per resumir, es diria que la quantitat total de diners en una economia o massa monetària es podria simbolitzar mitjançant una “M” que sumaria la totalitat de l’efectiu en diners i bitllets (M0), i els diners existents en dipòsits bancaris (M1). Doncs bé, una part de M1 seria els diners usats mitjançant targetes, o també conegut com a “diners de plàstic”, per analogia al material amb el qual es fabriquen les targetes. Dit d’una altra manera, quan paguem amb la nostra targeta, estem usant diners M1.

COM VAN NÉIXER LES TARGETES DE CRÈDIT?

Realment, com tantes coses en aquesta vida, es podria dir que el naixement de les targetes va ser una mica per casualitat. A principis del segle XX, a Nova York, es va idear un sistema perquè els clients d’una sèrie de restaurants de cert prestigi de la ciutat poguessin pagar les seves compres en els establiments adherits. Els establiments volien evitar situacions en les quals els clients es trobessin sense efectiu i per això van crear una espècie de “club” que gestionava el crèdit concedit als seus clients per poder gaudir dels seus menjars sense abonar en efectiu l’import de les mateixes; aquest club es quedava una comissió per cada transacció i abonava els diners de les compres en els comptes dels restaurants, per la qual cosa aquesta va ser la primera targeta de crèdit tal com les coneixem avui dia, que es va dir la “dinners club” (o club dels sopars). El creixement del producte va ser exponencial i més des que es van generalitzar al món bancari i les millores tecnològiques informàtiques van facilitar el seu us.

QUÈ SÓN LES TARGETES DE CRÈDIT?

Es tracta de mitjans de pagament electrònic que s’usen per efectuar transaccions econòmiques evitant l’ús de diners en efectiu. Normalment, la targeta és emesa per una entitat bancària, usa alguna de les xarxes de targetes de crèdit mundials i està adherida a un dels múltiples sistemes d’intercanvi bancari. Així, per exemple, la targeta VISA que tenim en la nostra cartera ha estat emesa pel nostre banc, usa la xarxa de VISA i està adherida al sistema d’intercanvi que usi el nostre banc (Servired, 4B, etc.).

Les targetes normalment inclouen uns límits d’utilització, que poden ser diferents segons el tipus de targeta i, com un servei bancari que són, poden tenir un cost anual pel seu manteniment, que serà diferent en funció del tipus de targeta que usem i les diferents ofertes que tingui la nostra entitat a cada moment.

Quan usem una targeta de crèdit, per exemple, quan paguem una compra en una tenda mitjançant una màquina TPV, d’una banda, es produeix un abonament en el compte bancari de la tenda, per un altre es produeix un deute en el límit de crèdit de la nostra targeta. En comptabilitat on hi ha un deure sempre hi ha un haver, per tant, el deure es produirà en el nostre crèdit i l’haver en el compte de la tenda, així de simple. Una altra cosa és que l’haver en el compte de la tenda sigui una mica menor per existir una comissió sobre l’ús del TPV, o bé que no es produeixi el deure en el crèdit de la targeta sinó directament en el nostre compte, per usar una targeta de dèbit. Després tornarem a això.

Evidentment, no podem usar una targeta fins a l’infinit, doncs incorpora un límit d’utilització i un límit de crèdit. El crèdit d’una targeta és l’import màxim de la suma total d’operacions que podem efectuar amb la targeta durant un període determinat; és a dir, que si usem el límit de la nostra targeta haurem d’esperar a liquidar el deute abans de tornar-la a usar.

Hi ha molts tipus de targetes al mercat i es poden classificar mitjançant multitud de criteris. Per explicar-ho de manera senzilla, ho explicaré mitjançant dos criteris. El primer criteri serà “segons el crèdit de la targeta” i el segon serà “per categoria de la targeta”.

Tipus de targetes segons el crèdit de la targeta

1-Targetes sense límit de crèdit: Són targetes que funcionen directament contra el saldo del nostre compte bancari, és a dir, que cada vegada que la usem se’ns carregarà l’import de la nostra compra o retirada d’efectiu. Són les targetes de dèbit. Algunes incorporen un petit límit autoritzat per evitar denegar operacions petites, no obstant això, no són targetes de crèdit doncs el seu crèdit és ZERO.

2-Targetes amb límit de crèdit: En usar aquesta targeta, l’import no se’ns carregarà al moment en el nostre compte bancari sinó que quedarà acumulat al total de les compres del període. Quan arribi el final del període (normalment és un mes) se’ns carregarà el total de les mateixes al nostre compte. Són targetes molt útils per poder periodificar les nostres compres o bé centralitzar els nostres pagaments coincidint amb el principi de mes. En aquesta categoria distingiria tres classes.

2.1-Targetes de crèdit tradicionals: Targetes en les quals l’import total de les compres i operacions fetes durant el període (normalment entre els dies 27 d’un mes i el 27 del següent) se’ns carrega a fi de mes i sense interessos. Diguem que aquestes targetes funcionen així tret que sol·licitem un fraccionament o canviem nosaltres el sistema de pagament de les mateixes, per exemple, pagant només 100 euros mensuals, o un tant per cent fix sobre les nostres compres, en aquest cas pagarem interessos.

2.2-Targetes revolving: Funcionen a l’inrevés que les anteriors i sempre que les usem pagarem el nostre deute de manera fraccionada i amb interessos durant diversos mesos. Són molt útils per, per exemple, afrontar compres excepcionals (un viatge, un televisor) i no tant per a les compres habituals (la compra del supermercat, etc.). De fet, són autèntics préstecs de butxaca amb interessos, i com a tals han de ser usades; si no les usem correctament, a part de no aprofitar bé els seus avantatges, correm el risc d’incrementar massa el nostre endeutament i tenir alguna dificultat que una altra a l’hora d’afrontar els nostres compromisos mensuals.

2.3-Targetes prepagament:Funcionen a l’inrevés que les targetes de crèdit tradicionals, és a dir, en lloc de comprar a crèdit i pagar les compres a fi de mes, la qual cosa fem és pagar a compte un import que s’acumula al saldo disponible de la targeta. Dit d’una altra manera, és una targeta que “es recarrega” i l’import d’aquesta “recàrrega” pot ser usat en les compres. Quan l’import “recarregat” s’esgota, la targeta no funciona fins a la propera “recàrrega”. Són targetes molt útils per evitar fraus electrònics, sobretot en compres per internet, doncs en cas d’ús fraudulent només ens podrien estafar l’import “recarregat”.

Per categoria de la targeta.

Les targetes de vegades també busquen representar l’estatus de la persona que la usa; d’aquesta manera, existeixen diversos tipus de targetes que inclouen normalment límits de crèdit i serveis cada vegada majors i que, en presentar-les, també donen una idea de l’estatus i el prestigi social de la persona que la usa. Avui dia aquest concepte ha anat minvant, doncs els diversos tipus de targeta s’han anat semblant cada vegada més i no és infreqüent veure targetes CLASSIC amb límits de crèdit superiors a algunes OR. No obstant això, generalment, si volguéssim ordenar les targetes mitjançant el seu prestigi social tindríem:

1-Targetes CLASSIC: Són les més habituals i les que incorporen els límits de crèdit més usuals. Els límits de crèdit són variables però, per regla general, es mourien entre els 300 i els 3000 euros mensuals.

2-Targetes ORO: Sempre s’han associat a un estatus o prestigi social determinat. Com el seu nom indica, són targetes daurades amb un límit de crèdit superior a les anteriors, normalment entre 3000 i 6000 euros mensuals. També són més cares que les anteriors, doncs acostumen a incorporar serveis extra, com a assegurances d’Assistència en carretera, assegurances d’accidents i uns altres.

3-Targetes PLATINUM: Són les més altes, tenen un límit de crèdit alt, no sent rars límits de més de 6000 euros mensuals. Són les més cares perquè inclouen una àmplia bateria de serveis.

SISTEMES EMISSORS DE TARGETES.

Són empreses multinacionals les marques de les quals donen prestigi a les targetes i que permeten que les mateixes siguin acceptades a tot el món. A Espanya, les més usuals són VISA i MASTERCARD. Les diferències entre ambdues són realment poques; existeix l’errònia creença que una targeta VISA o MASTERCARD sempre són de crèdit però la veritat és que hi ha moltes targetes de dèbit que usen aquests sistemes i que, gràcies a ells, són acceptades a tot el món.
Existeixen, així mateix, altres sistemes de targetes no tan comunes a Espanya però bastant més en altres països i que denoten certa exclusivitat, com AMERICAN EXPRESS.

SISTEMES D’INTERCANVI DE TARGETES.
A Espanya hi ha diversos sistemes d’intercanvi d’operacions, normalment cada entitat s’adhereix a un o un altre i així comparteix els seus serveis i productes, sent més fàcil i barat un intercanvi d’operacions entre mitjans de pagament i cobrament del mateix sistema que entre sistemes diferents. A Espanya, el sistema més utilitzat és SERVIRED, encara que també existeixen SISTEMA 4B o la RED 6000.

CONSELLS ÚTILS.

Les targetes de crèdit són molt populars i són grans productes bancaris, no obstant això, la possibilitat d’accedir amb facilitat a efectiu i de realitzar compres fins a un límit no estan exemptes de certs riscos i el seu ús ha de ser sempre l’adequat:

1-Respecte el límit de crèdit: Tenir un bon límit de crèdit és important però aquest s’ha d’adequar a la nostra capacitat de pagament real. Així mateix, hem d’utilitzar la targeta a consciència, és a dir, no hem d’usar tot el crèdit com a norma, sinó en la mesura del necessari si no volem tenir un problema a fi de mes; de res ens servirà un gran crèdit que no puguem pagar amb comoditat.

2-Quantes targetes haig d’usar? Realment, no hi ha una norma escrita, però un criteri podria ser una de dèbit per retirar efectiu o fer compres diàries, una de crèdit per a compres depenent de la necessitat i possiblement una “revolving”, per a despeses imprevistes.

3-Com usar una targeta “revolving”? Per explicar aquest punt, usaré un símil, si una targeta de crèdit és com un dipòsit que es buida a fi de mes, és a dir, que totes les operacions fetes durant el mes les paguem al final, una “revolving” seria com un embut, en el qual entren les operacions però només es buida en part. Amb això vull dir que és molt important usar aquestes targetes en operacions que realment valguin la pena; despeses extraordinàries, viatges, electrodomèstics… i mai en la compra diària, doncs no hem d’oblidar que una “revolving” és un préstec de butxaca, que retornarem en quotes mensuals i amb interessos. De la mateixa manera, si no anem rebaixant el deute acumulat, ens trobarem amb un deute que mai baixa, per exemple, si només paguem 100 euros al mes i immediatament els tornem a utilitzar, mai acabarem de pagar el deute acumulat amb la targeta revolving.

4-Usar les targetes a consciència: No usar sistemàticament tot el crèdit, usar la de dèbit si no volem augmentar l’endeutament, no treure la targeta a l’atzar, sinó l’adequada a cada moment. Si preveiem que tindrem dificultats a fi de mes, fraccionar el pagament de la targeta usant un criteri raonable.

5-Dèbit o crèdit? Dependria de la nostra economia del moment, no hi ha raó per diferir un pagament si no és necessari. No obstant això, la decisió és lliure, hi ha persones que prefereixen pagar tot a crèdit i així ho paguen tot en una sola factura a fi de mes, unes altres només usen el crèdit quan no ho poden fer a dèbit.

Jordi Mulé. Col·legiat C.E.C. núm. 13147.

Versión en castellano, aquí.