Tipus d’interès negatius. La trampa de la liquiditat.

recite-24994-149821400-1fumx03

Molta gent se sorprèn en veure la situació actual, amb els tipus d’interès sota mínims. El cert és que aquest fet curiós s’estudia a les facultats d’Economia i Empresa de mig món; s’anomena “la trampa de la liquiditat”.

Tal com hem pogut llegir en premsa, en les últimes subhastes de Lletres del Tresor s’ha produït un fet inaudit, les Lletres a tres mesos, i per primera vegada en la Història d’aquest país, han estat subhastades a un tipus d’interès negatiu. Aquest fet és, certament, insòlit; és a dir, quan un inversor compra una Lletra del Tresor ho fa, entre d’altres coses, amb ànim d’aconseguir una rendibilitat i una seguretat per a la seva inversió. En aquest context, un tipus d’interès negatiu és un gran contrasentit, ja que suposa, almenys en teoria, que en lloc d’aconseguir una rendibilitat, s’hagi de pagar per la inversió. Si invertíssim els termes, seria alguna cosa així com cobrar per demanar un préstec, el món a l’inrevés.

La veritat és que el tipus d’interès negatiu al que s’han subhastat és pràcticament ZERO, per tant, podem concloure que, en la situació actual, invertir en Deute Públic, si bé continua sent d’allò més segur, o no ens garantirà una bona rendibilitat o no ens garantirà la rendibilitat mateixa. Això no és d’estranyar, cal tenir en compte a quant està el tipus d’interès legal del BCE (0,25%) o l’Euríbor a un mes (0,081% el dia 21-8-2014) o a dotze mesos (0,464% el dia 21-8-2014). Per això, és de lògica pensar que la inversió més segura també sigui la menys rendible, encara que també és lògic deduir que, davant semblants tipus de referència, la rendibilitat del Deute Públic no tingui massa marge on moure’s.

En la Història mundial, aquest fenomen de tipus d’interès negatius del Deute Públic no és la primera vegada que succeeix, va succeir a Japó, allà pels anys noranta, quan estava immers en un crisi econòmica que havia tingut un començament similar a l’actual, especulació desmesurada al mercat immobiliari i punxada de la bombolla, el procés realment va presentar moltes similituds amb el procés que ara vivim i la veritat és que el Japó no va començar a sortir realment de la crisi fins que va passar bastant temps i, entre molts altres factors, el seu sector constructor va rebre l’inesperat impuls d’un gran terratrèmol, el de Fukushima, així de curioses són les coses. Hi ha qui va batejar la crisi que Japó va viure llavors com a “crisi a la japonesa” o també com a “L”, en la qual es baixa molt ràpid i es manté a baix molt de temps (un altre tipus de crisi podria ser una “V”, on es baixa i es puja ràpid o una “U”, més moderada). La crisi japonesa va durar més de deu anys i, clarament, que una gran potència econòmica com Japó trigués tant a sortir d’ella ens hauria de fer reflexionar.

L’actual situació de tipus d’interès ZERO o negatius és una situació que en Economia es diu “la trampa de la liquiditat“, en aquesta situació, com no hi ha al·licient per a la inversió, o bé aquesta pot ser negativa, l’inversor preferirà mantenir l’efectiu a la seva casa, a un tipus de ZERO, abans de pagar per ella, amb el que s’acumulen capitals que no circulen, al no haver-hi estímul per als mateixos i es ressenten la Inversió i el Consum. El problema és que no queda llavors marge per fer una política monetària seriosa, ja que no es poden abaixar més els tipus d’interès, només pujar-los, amb el que la inflació/deflació es torna difícil de controlar.

En aquests moments l’evolució futura és, de fet, bastant imprevisible; d’una banda, es podria arribar a una gran inflació, si el públic acumulés tants diners que, una vegada sortís aquest al mercat, ho inundés; m’explico, si tothom vol comprar alguna cosa, el preu puja; per l’altre, es pot arribar a la deflació si, per contra i per fomentar la baixa demanda, els preus globalment baixessin. Realment, és una situació difícil i que requereix de mesures valentes i innovadores. Actualment hi ha indicadors que anuncien una recuperació, però no oblidem que els principals mercats d’aquest país són França i Alemanya i tenen símptomes de recessió; a tot això cal sumar el risc a caure en la “trampa de la liquiditat” i al risc de sofrir inestabilitats polítiques i socials, normals en tota crisi. Personalment, desitjo i espero que els esdeveniments siguin positius però no puc deixar de pensar en Japó i la seva “L”.