ALIMENTS TRANSGÈNICS. CONTROVÈRSIA

 

transgènics

Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d’espècies a les quals, mitjançant tècniques d’enginyeria genètica, s’afegeixen gens que no són propis, és a dir, que provenen d’altres espècies. Per tant, es tracta d’aliments modificats genèticament per tal d’aconseguir-los un millor gust, una millor grandària, o qualsevol altra propietat. Les tècniques usades per a crear-los són d’enginyeria genètica.

Degut a què els organismes als quals se’ls afegeix un gen a vegades poden desenvolupar comportaments no desitjats, avui en dia, en molts països desenvolupats, els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s’autoritzen els que han demostrat que són innocus per al consum i el medi ambient. Els aliments transgènics més usuals són el panís i la soja, degut al seu gran volum de producció anual. La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius; per exemple, aconseguir noves propietats per a aquests aliments, millor gust, no tenir pinyols, millor presència, millor resistència a malalties, créixer més ràpid.

Els primers aliments transgènics deguts a l’enginyeria genètica es van produïr l’any 1973, en recombinar un gen d’una espècie de bacteri en un altre bacteri. Llavors es va veure el potencial d’aquesta tècnica, si recombinem un gen que tingui un efecte interessant, podem fer que una altra espècia produeixi el què ens interessi; avui en dia, l’exemple més clar és la producció d’insulina humana per mitjà de bacteris modificats expressament.

Controvèrsies.

El tema dels transgènics no està exempt de controvèrsies:

  1. La modificació genètica d’una espècie amb un gen d’una altra, si bé és cert que a curt termini té els efectes desitjats, no està gens clar l’efecte a llarg terme. Ningú no pot dir que un aliment transgènic no pugui ser nociu per a la salut a llarg termini, com ara ser cancerigen. Cal tenir en compte que un gen que funciona bé en una espècie pot no fer-ho tan bé en una altra.
  2. L’explotació massiva dels transgènics pot fer que a la llarga es perdin els conreus de les espècies no modificades i això fa que puguin desaparèixer espècies originals, adaptades al seu entorn.
  3. Abusar massa d’aquestes tècniques podria arribar a ser molt dolent. Es podrien crear espècies noves nocives o patògenes amb efectes devastadors per a la Humanitat.

(Autor: David Mulé)