Plàtans i tweets.

20140525-220525-79525160.jpg

El racisme sempre ha existit d’una o una altra forma i, salvant les distàncies, és una tònica en la naturalesa; la pertinença a una tribu o manada dóna seguretat a molts animals, que veuen als seus congèneres d’una com a enemics. Alguna cosa així ens passa als humans, ens agradi o no. La Història està plena d’exemples, i els de el segle XX són realment esborronadors.

Desgraciadament, en els últims dies, han aparegut diverses notícies que ens han fet recordar que, malgrat viure en una societat de les denominades “del primer món”, el racisme, la xenofòbia i el xauvinisme estan a l’ordre del dia.

El primer exemple el podem veure en els camps de futbol, un brètol li tira un plàtan a un jugador brasiler d’un equip molt conegut, i aquest l’agafa i se’l menja. El fet dóna la volta al món, genera una allau de “selfies” i produeix com a conseqüència una alerta sobre el que ens està passant com a col·lectivitat.

La primera conseqüència va ser potser la més immediata, l’expulsió per a tota la vida del brètol del camp de futbol. No obstant això, la conseqüència més clara ha estat el que metafòricament es diu “obrir la caixa de Pandora” i que ens comencem a plantejar que alguna cosa estranya succeeix. L’alarma social fa que el Govern mogui fitxa i comencin a aparèixer notícies de detencions derivades de tweets amenaçadors a certs polítics. Apareix una altra notícia en un altre camp de futbol on s’expulsa a una altra persona per a tota la vida per provocar a un jugador, fent-li el mico i, poc després, apareix una altra respecte tweets antisemites i les seves conseqüències policials. L’antisemitisme és, com a mínim, curiós en un país pràcticament sense jueus des del segle XV, d’on surt? Doncs precisament, de la intoxicació informativa interessada que sofrim constantment, d’algunes de les pel·lícules que hem vist, de malentesos no aclarits i moltes altres causes.

I és que, la informació interessada i tergiversada porta com a conseqüència els malentesos i el xauvinisme. Tots llegim de vegades tweets ofensius a certs col·lectius (i molts catalans sabem a què em refereixo), i que aquests fets hagin saltat a l’actualitat, encara que sigui com a conseqüència d’un fet esportiu, és positiu sempre, és clar, que no comenci una “caça de bruixes” i se’ns retalli el dret a la llibertat d’expressió o que, aprofitant la conjuntura, es persegueixin opinions que no interessin a alguns. Esperem que no.

En aquest món global, tots hem d’ensenyar i aprendre de tots, com més millor. De fet, al meu entendre, gens millor que la cultura i el coneixement mutu per acabar amb el racisme. Així sigui.

 

Article publicat al web de “La Ciutat” el dia 10-6-2014 i consultable aquí.