PESTES MODERNES

progressem
Al segle XIV va haver-hi una gran epidèmia a Europa; va començar a Àsia i es va propagar ràpidament per les rutes comercials de l’època i ràpidament va causar estralls. La falta d’higiene sumada al desconeixement científic i la superstició van ser catalitzadors d’una de les principals epidèmies de la Història; a tot això se li va sumar una gran crisi econòmica i una successió de llargues guerres. Resultat, un important percentatge de la població europea va morir; aquesta epidèmia ha passat a la Història com la Pesta Negra.

Els temps van canviar, per sort el coneixement va guanyar a la superstició i tot això va produir els seus fruits; com la Pesta és una malaltia bacteriana transmesa per les puces avui pot ser fàcilment tractada. Gràcies al descobriment de la penicil·lina, aquesta i moltes unes altres estan pràcticament eradicades; no és d’estranyar que en gairebé totes les localitats hi hagi un carrer que porti el nom del seu descobridor, el doctor Fleming.

L’esperança de vida actual no és la del segle XIV; encara així actualment sofrim les “pestes modernes“, a saber, les malalties neuro-degeneratives, el càncer i els accidents de trànsit. Recentment ens hem assabentat de dues notícies sobre aquest tema, l’una de bona i l’altra de dolenta. La bona és que han aconseguit revertir el progrés de l’Alzèhimer en ratolins, primer pas per revertir-lo en humans; la dolenta és la tràgica mort de Tito Vilanova, a qui respecto i admiro i que ens recorda fatalment que el càncer és com la pesta medieval, no té en compte les classes socials.

En una època de crisi i retallades, retallar en recerca i concretament la sanitària és un greu error. Precisament ha estat gràcies a ella que hem arribat on estem, si no fos per ella encara sofriríem la pesta o la tuberculosi. És per això que hem d’evitar fixar-nos en el curt i apostar pels beneficis a llarg termini. Un govern que no potenciï la recerca i als investigadors no és que cometi un error, sinó que propicia una tragèdia indecent. Esperem que aviat tots ens n’adonem, ens va molt en això.