El preu de les coses.

whatss

Versión en castellano.

Recordo quan era petit sentir-li dir sovint al meu difunt pare comentaris sobre el preu de les coses; ell, que no havia tingut la sort que vam tenir els de la meva generació de poder gaudir d’un ensenyament superior i de qualitat, tenia una gran saviesa, d’aquella que només s’aprèn a base de la experiència i que arriba sovint a les mateixes o millors conclusions que els grans experts en matèries diverses. Em deia a vegades, “fill meu, en aquest món res no val res sinó el que algú estigui disposat a pagar”, què volia dir amb això? doncs que el valor que li donem a les coses és relatiu i que el preu sempre es fixa quan coincideix el preu que el venedor vol cobrar amb el que el comprador vol pagar, al menys, així és en teoria.

La notícia apareguda fa pocs dies de la compra de l’aplicació de missatgeria mòbil Whatsapp per part de Facebook n’és una prova evident; deixant de banda els detalls de la operació, que penso que es poden consultar en d’altres mitjans, el que més ha ressaltat és el preu de la compravenda, ni més ni menys és de dinou mil milions de dòlars, o en euros uns setze mil milions. Si volem traspassar aquest import a les antigues pessetes serien una cosa com tres bilions de pessetes; imports així deixen bocabadada a qualsevol persona.

Encara sorprenen més si comparem l’import d’aquesta operació amb d’altres operacions econòmiques que han causat rebombori; el rescat de Bankia, 23.400 milions d’euros; rescat de Catalunya Caixa, 14.000 milions. Cal tenir en compte que els rescats bancaris (i no vull entrar en polèmiques) han sigut sobre entitats d’una dimensió important, amb un gran número de clients amb dipòsits, uns actius considerables i varis milers de treballadors. Anem a analitzar què és Whatsapp, a banda de ser un programa que ens és molt útil a quasi tots; es tracta d’una empresa que té el seu principal actiu en un programa informàtic, o sigui, actiu immaterial i subjecte a una obsolescència ràpida i gran. Respecte la plantilla, ocupa a unes cinquanta persones. El seu gran actiu és l’immens número d’usuaris que de ben segur aviat estaran disposats a pagar més dels 0,89 euros que val la renovació anual del servei.

És a dir, que per un programa informàtic que usa molta gent algú està disposat a pagar dinou mil milions de dòlars; en canvi, per l’ajut al tercer món, la inversió en energies renovables o les despeses socials en molts països no s’hi arriba ni de bon troç; el mateix es podria dir de molts fitxatges de jugadors de futbol i moltes altres coses. Realment, estem en un món de bojos.

Article publicat a “La Ciutat2 el 25-2-2014 i consultable aquí.