Reformes impossibles

Noretroactivitat

Versión en castellano.

Quan vaig començar a escriure en aquest bloc ho vaig fer amb ànim de divulgar opinions i conceptes de tipus econòmic, en concret, sobre les meves especialitats que són la banca i les finances, però he de confessar que de vegades un no pot evitar escriure també sobre altres àmbits, i és que avui dia els diferents àmbits del coneixement humà estan tan íntimament relacionats entre ells que és pràcticament impossible voler cenyir-se de manera estricta a un tema sense tocar, encara que sigui una miqueta, un altre de diferent.

En aquest escrit intentaré donar la meva visió particular d’una notícia de tipus econòmico-jurídica no faltada d’un rerefons polític que va saltar a la palestra recentment. Com s’ha anunciat, aviat es plantejarà una Reforma Fiscal; en aquest context fa uns dos mesos va saltar a la premsa un detall d’aquest reforma com a mínim curiós i que de moment sembla ser que no es durà a terme. Es tracta de la intenció del Gobierno de reformar una deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, o IRPF; concretament, de la pretesa intenció d’eliminar de manera permanent la deducció per adquisició de l’habitatge habitual tant per a les persones que adquirissin el seu habitatge a partir d’ara com per a les persones que ja la van adquirir en el seu moment i actualment estiguin gaudint de tal deducció.

La deducció per adquisició d’habitatge habitual és una de les més importants a  l’IRPF i el seu cost per a les arques públiques està quantificat en milers d’euros; a causa d’aquest fet, des de fa temps es parla insistentment d’eliminar-la permanentment. Els diferents governs no han ocultat aquesta voluntat i així han actuat; gairebé cada reforma de l’IRPF elimina deduccions i, per això, cada vegada queden menys conceptes per deduir en la declaració de la Renda. En un moment en què les retallades estan a l’ordre del dia, a priori aquest té una lògica aclaparadora, es tracta d’ingressar en les arques públiques aquest gran import que de moment els contribuents es dedueixen; ara bé, una reforma de tipus econòmic com aquesta havia de ser impecable des del punt de vista jurídic i, encara que sóc economista i no jurista, aquesta certament no ho era.

No ho era perquè atemptava directament contra dos dels principis bàsics del Dret, que són el principi de no retroactivitat de la llei i el principi de seguretat jurídica. Ho explicaré de manera breu, es tracta que les lleis poden ser canviades però els efectes del canvi han de ser a partir del mateix, no abans; per exemple, a tots ens semblaria absurd de sobte rebre una multa per aparcar fa dos mesos en lloc prohibit a partir d’avui. Aquests principis estan recollits en la mateixa Llei General Tributària, llei bàsica en tot el Dret Tributari, en el seu article 10.2 que diu “tret que es disposi el contrari, les normes tributàries no tindran efecte retroactiu i s’aplicaran als tributs sense període impositiu reportats a partir de la seva entrada en vigor i als altres tributs el període impositiu dels quals s’iniciï des d’aquest moment” i segueix “no obstant això, les normes que regulin el règim d’infraccions i sancions tributàries i el dels recàrrecs tindran efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a l’interessat“.

Aquí cal aclarir que la llei quan diu “tret que es disposi el contrari” no es refereix a canvis que facin perdre drets adquirits, és a dir, una cosa és canviar una norma tributària i l’altra és de sobte obligar a perdre una deducció fiscal a les persones que la gaudeixen i que van adquirir el seu habitatge en el seu moment comptant també amb aquestes deduccions. M’explico, és evident que quan una persona adquireix el seu habitatge habitual ho fa amb ànim de ser propietari, fundar una llar, independitzar-se, etc; no obstant això, un dels al·licients és poder gaudir d’alguna deducció fiscal que faci més atractiva la compra, i aquí és on entra la deducció per adquisició d’habitatge habitual.

El curiós del cas és que recentment s’ha publicat que el Govern havia fet marxa enrere, que la possible eliminació retroactiva de la deducció per adquisició d’habitatge habitual a  l’IRPF només s’havia plantejat com un supòsit i que, per això, ja no l’anava a eliminar.

No obstant això, coneixent l’existència dels dos principis fonamentals abans explicats i tenint en compte que els qui redacten les lleis són persones tècniques i impecablement formades, com poden simplement imaginar aquesta suposada implantació d’una reforma tributària retroactiva?; és més, com pot aquest Govern, que quan li convé sempre s’escuda en la Constitució, plantejar tal aberració jurídica?, és que quan es tracta d’estrènyer el cinturó i fer cas a Europa tot s’hi val?. Deixo aquestes preguntes en l’aire per a la seva reflexió, de moment sembla ser que el canvi no es farà però ja veurem què passa amb l’esperada Reforma Fiscal.