Productes bancaris III. Signatura indistinta vs. signatura conjunta.

contrato

(Para leer la versión en castellano de este artículo, por favor, clicar aquí.)

Com a continuació dels altres dos articles anteriors que versaven sobre els productes bancaris (Productes bancaris I i Productes bancaris II), he escrit aquest article per reflexionar sobre un dels aspectes més importants dels contractes bancaris, com és el tipus de signatura dels mateixos. L’explicació vol ser, com ha estat fins ara, fugint de tecnicismes i intentant fer una explicació el més sòbria i planera possible; evidentment, es tracta d’un tema complex i que admet un gran debat jurídic, cosa que no és l’objectiu del mateix, sinó simplement fer una explicació plana, succinta i pràctica. Per descomptat, qualsevol aportació serà ben rebuda, ja que he de reconèixer que el tema dóna per molt més que un simple post en un blog.

EL CONTRACTE DE DIPÒSIT BANCARI

Tal com vaig explicar en l’anterior post, productes bancaris II, dins dels contractes de dipòsit existeix el contracte de dipòsit bancari. Com és sabut, els contractes poden ser orals o escrits, en el cas dels dipòsits bancaris, aquests han de ser necessàriament escrits, per tant, un contracte bancari no signat per tots els titulars en teoria podria ser no vàlid per falta de consentiment…bé, no sempre com ja veurem més endavant.

Un contracte es perfecciona amb el consentiment, que no és una altra cosa que la signatura del mateix. És precisament en el tema de la signatura i els seus tipus on comença l’explicació d’aquest post.

TITULARS EN UN CONTRACTE DE DIPÒSIT BANCARI

Són les persones que ostenten la propietat sobre els drets inherents al mateix, és a dir, els propietaris dels diners dipositats. També existeix la figura de l’autoritzat, que és la persona o persones que poden disposar del mateix sense ostentar la titularitat però, gràcies al consentiment dels titulars, la seva signatura és reconeguda per l’entitat bancària. Si els titulars són particulars, n’hi ha prou amb l’autorització per escrit dels mateixos per autoritzar a una o diverses persones; si els titulars són societats mercantils (S.L., S.A…) és necessària una escriptura de poders inscrita en el Registre Mercantil; per a altres tipus de societats (SCP, Comunitats de Propietaris, etc), normalment són necessàries les actes o acords escrits de les mateixes.

TIPUS DE SIGNATURES EN ELS CONTRACTES BANCARIS

Un contracte bancari pot tenir un o diversos titulars i un, varis o cap autoritzat. En el cas que hi hagi diversos intervinents, existeixen diversos tipus de signatures:

Signatura Indistinta

En aquest tipus de signatura, els titulars i autoritzats són solidaris, és a dir, que prou només una signatura de qualsevol d’ells davant l’entitat bancària per ordenar la disposició dels fons del contracte o fer qualsevol modificació, excepte para l’obertura, incloure autoritzats i la cancel·lació total del mateix.

Signatura conjunta

També es diu de signatura mancomunada, en aquest tipus els titulars i autoritzats han de signar conjuntament cada vegada que desitgin ordenar a l’entitat bancària qualsevol canvi, reintegrament o modificació.

Signatura especial

Vindria a ser un mixt dels dos anteriors, en aquest tipus els varis titulars i autoritzats ostenten diverses responsabilitats diferents davant l’entitat bancària. És a dir, pot haver-hi un titular/autoritzat indistint i altres mancomunats o bé davant multitud de titulars i autoritzats, estar mancomunats dos a dos; per tant, es tracta d’un cas fet a mesura de cada cas particular.

LA PROPIETAT DEL SALDO EN UN COMPTE AMB DIVERSOS TITULARS

Es tracta d’un tema amb certa polèmica; per un costat està el que moltes vegades es fa i per un altre la realitat legal. Existeix el convenciment equivocat que la propietat del saldo correspon proporcionalment segons el nombre de titulars que hi hagi, és a dir, si hi ha dos titulars en el compte, cadascun ostentaria el 50% de la propietat. Aquest criteri és usat en moltíssimes declaracions de l’IRPF o de l’Impost del Patrimoni, a més d’en multitud d’acceptacions d’herències. La realitat legal és que la propietat dels fons no canvia encara que els diners s’ingressin en un compte amb diversos titulars, és a dir, si es pot demostrar la procedència dels fons dipositats i aquests corresponen en major mesura a un dels titulars, en teoria seria possible declarar els rendiments i la propietat dels mateixos en la proporció real.

LA CONTROVÈRSIA DE LA FALTA DE SIGNATURA EN UN CONTRACTE BANCARI

Tal com deia anteriorment, la manca de signatura en un contracte bancari pot provocar la nul·litat del mateix per vici del consentiment. Ara bé, existeix un cas especial que vull puntualitzar, ja que no existeix una doctrina clara sobre aquest tema i obre un debat més que interessant. Es tracta del cas del contracte obert a favor d’un matrimoni en ganancials en el qual només ha signat un dels mateixos; com és sabut, el matrimoni en ganancials crea l’anomenada societat de ganancials i un apoderament recíproc entre els dos cònjuges, per això, en teoria es podria donar el cas que un contracte obert amb la signatura d’un només dels titulars en ganancials fos vàlid. No obstant això, no hi ha jurisprudència clara que ho aclareixi (segons un amic jurista), i deixo el tema obert al debat per si algú vulgui aportar una mica més sobre aquest tema.