I, aquest 2014, què?

IMG_1189

(Quien quiera leer este artículo en el mismo blog y en versión castellana, lo puede hacer clicando en este enlace. Gracias!)

Article publicat al web de “la Ciutat” el dia 20-1-14 i consultable en aquest enllaç.

Hem viscut un any 2013 en plena crisi però per sort les últimes notícies econòmiques publicades donen a entendre que pot ser que s’estiguin començant a donar els famosos “brots verds” en l’economia, a saber; les últimes dades de l’atur donen una baixada en el nombre de persones demandants d’ocupació en unes cent mil persones i el Producte Interior Brut (PIB) ha tingut una petita variació positiva i porta ja un temps sense baixar.

Tot això ha estat ràpidament publicat i presentat com un gran èxit del Govern; per exemple, s’afirma que la reforma laboral és la gran causa de la baixada de l’atur per allò de la millora de la competitivitat, sense tenir en compte que una altra possible causa d’aquesta baixada pugui perfectament ser que hi hagi menys gent demandant ocupació perquè ja no estan treballant en aquest país, sinó a l’estranger. Ho podem veure amb una petita reflexió; si tenim actualment un marc legal en el qual una empresa pot acomiadar a qualsevol treballador mitjançant ERE només perquè preveu que tindrà pèrdues encara que aquestes no s’hagin produït encara, si a més vivim un dels països d’Europa amb un salari mínim interprofessional més baix i on els convenis col·lectius s’estan convertint en paper mullat i a això li vam sumar l’altíssim índex d’atur, no és fàcil deduir que molts treballadors estiguin emigrant a altres països que els ofereixen un futur com a mínim més digne. És a dir, no només estem perdent mà d’obra immigrada, sinó que també estem perdent mà d’obra nacional i qualificada, sobretot joves, i això sí que és un drama.

D’altra banda, les dades del Producte Interior Brut són innegablement positives, però també cal tenir en compte que l’única cosa que indiquen és que pot ser que hàgim tocat fons després de la caiguda lliure o també, si som pessimistes, que hem tocat un graó en la baixada. De totes maneres, al meu entendre, és bé que es donin a conèixer les dades positives per petites que siguin ja que el component psicològic en una crisi és innegable; ens movem per expectatives com ja vaig indicar en un altre post anterior.

Tornant al Producte Interior Brut, aquest es calcula sumant al Consum, la Inversió, la Despesa Pública i el saldo de les Exportacions menys les Importacions (balança comercial). En el context que vivim, el Consum baixa, per l’alt índex d’atur i la pujada dels impostos indirectes (IVA, entre d’altres), la Inversió un altre tant; per això, per millorar el càlcul del PIB només ens queda o baixar la Despesa Pública o millorar la balança comercial. S’han fet molts esforços per retallar la despesa pública però, de tots ells, al meu entendre, baixar les nòmines de funcionaris amb aquesta excusa és un error, doncs també afecten al Consum (si cobres menys, gastes menys), i que el que realment abaratiria la Despesa Pública podria ser una reforma en profunditat de l’Administració, simplificant-la. Aquest és un assumpte espinós amb múltiples vessants polítics en el qual preferiria no entrar massa.

Crec que el gran motiu de la millora del PIB en 2013 ha estat precisament la millora de les exportacions, i aquí les empreses catalanes hi tenen molt a dir (mentre el canvi euro/dòlar no canviï massa, clar). I tot això en un escenari advers i convuls, tant econòmica com políticament.

Perquè no oblidem que en 2014 s’estan plantejant temes molt importants i que no haurien de ser tractats amb frivolitat sinó de manera oberta i conciliadora; el problema territorial és evident i sembla que l’Estat de moment només ha fet que negar i no fer cas d’aquesta situació. Mentrestant, sembla que només estiguin pensant a reformar coses més ideològica o política que convenientment; realment és necessari o oportú reformar precisament ara la llei de l’avortament i tornar a la situació de 1985?, realment era necessària la llei Wert i crear el malestar que s’està creant en la comunitat educativa? i, mentrestant, hi ha alguna iniciativa en marxa per frenar l’èxode dels joves?, s’està plantejant alguna proposta constructiva i de consens per tractar el tema territorial?, algú dimiteix davant els escàndols que han anat sorgint?, hi ha alguna proposta política alternativa vàlida?, s’està fent alguna cosa per superar la gran dependència de la construcció?, i moltes altres.

I, aquest 2014, què? doncs esperem que la situació efectivament millori i que a poc a poc es vagi normalitzant la situació general. Encara que de moment tot està per veure i, per això, crec que ens espera un 2014 ple de notícies i canvis, esperem que siguin a bé per tots i que puguem dir allò que es desitja sempre en nit de cap d’any, que l’any que comencem sigui millor que l’anterior.