Reus, qui t’ha vist i qui et veu?

Article que vaig publicar al web de “la ciutat de Reus” el 14-10-2013 i consultable aquí.

Opinar en aquests temps és relativament senzill, hi ha opinions de totes les maneres; es pot opinar sobre política catalana, que si sobiranisme, que si unionisme; es pot opinar sobre economia, que si la crisi, que si la Merkel; es pot opinar sobre esports, que si el Barça, que si l’Espanyol, que si el Madrid; sobre política local, que si el dèficit municipal això, que si el govern municipal allò…en  fi, que vivim uns temps on l’opinió és i ens envolta per tot arreu.
Per tant, amb tants temes a l’abast bé es podria trobar arguments per a defensar i opinar sobre el que es vulgui. Ara bé, també és molt fàcil caure en el parany de la crítica, de tal manera que la crítica generi controvèrsia i de crítiques i controvèrsies perdoneu-me, però penso humilment que ja n’anem plens.
És per això que he preferit fugir de crítiques i controvèrsies en aquest primer escrit i dedicar-lo a recordar d’una manera el més amable possible des d’un punt de vista lúdic i totalment subjectiu i vist amb els ulls d’un jove de llavors, com era la nostra estimada ciutat de Reus uns anys ençà i comparar-la amb com és ara.
Els que sigueu de la meva generació segurament us sentireu identificats amb aquestes paraules, sobretot els que esteu entre els trenta-i-molts i els quaranta-i-pocs. No són massa llunys els anys en què pràcticament tothom sortia per Salou, Cambrils o Tarragona i mai per Reus. Recordeu el “Sailor’s”, el “Diseño” o el “Litros” de Salou, el “Bule” de Cambrils o el “cucudrulu”de Tarragona, per no parlar de “Pineda drink”? Recordeu que moltes vegades inclús alguns arribaven al paroxisme de, per Sant Pere, anar a Cambrils al ball del Pòsit?
Recordeu com eren llavors els carrers del casc antic amb el seu entranyable (i vell) empedrat? Carrers com el carrer Pubill Oriol, actualment connectat amb la Raval de Jesús, eren foscos i insegurs de transitar-hi de nit. Inclús recordo alguna paret pintada durant la meva època de l’institut que posava alguna cosa així com “Reus, fas fàstic”…Déu n’hi do.
Ja diuen que els ganxets som molt patriotes de la nostra ciutat, però penso realment que actualment en podem estar orgullosos i molt, passejar pel carrer Major amb la decoració tan original que té aquesta època, la plaça del Mercadal, la Festa Major multitudinària amb un seguici cada any més gran, els gegants, les botigues, els teatres, el Centre de Lectura, els restaurants on poder-hi menjar, i la gran quantitat d’oferta lúdica de la nostra ciutat. Tot això gràcies a un carrers remodelats, malgrat les crítiques hagudes en el procés, que han fet que la ciutat es girés de cara al seu patrimoni pel gaudi de tots el que hi resideixen i la visiten.
I la munió de turistes que visita la ciutat i hi fa les seves compres? Quants turistes es veien abans pel carrer Monterols durant l’estiu? Jo us ho diré, pràcticament cap, llavors el turista es quedava a Salou i poca cosa més; amb prou feina anaven a Barcelona i la seva màxima aspiració era assolir un bon roig-gamba i passar unes nits etíliques a la costa. Les poblacions i el patrimoni de la rodalia erenobviats.

Reus, qui t’ha vist i qui et veu…ai-las, no haver nascut deu o quinze anys després! No obstant com diem “naltrus” els reusencs.. “oidà, txec, disfruta-la ara!”

La Plaça Prim de Reus