Informacions, desinformacions i perspectives econòmiques.

Un altre article meu publicat al web de “la ciutat” el 28-10-13 i consultable aquí.

En aquests moments de crisi econòmica ens hem acostumat a veure a les televisions, sentir a les ràdios o llegir contínuament en premsa notícies de tipus econòmic. Sens cap dubte, aquest bombardeig constant de notícies és un bon planter per la informació i la desinformació econòmica.

I a la informació i desinformació em vull referir; a tots ens sona, per exemple, una notícia del tipus“l’atur ha baixat” durant el mes de juliol, que és precisament el mes on es noten les noves contractacions de treballadors per la temporada d’estiu; en aquest cas la desinformació és precisament vendre com un gran triomf econòmic una situació que és totalment conjuntural.

Un altre cas pot ser, per exemple, la publicació del càlcul de l’índex de preus al consum, o IPC, que és l’indicador que ens diu si els preus estan pujant menys o més. Sabeu que aquest càlcul es fa calculant la variació dels preus d’una sèrie de béns escollits, o cistella de béns, d’un període a un altre? Es tracta d’un estudi estadístic on s’escull una mostra del total dels béns possibles a l’economia i, estudiant la seva variació de preus, es dedueix el comportament global. Tots creiem que la dada que es publica és la correcta, ara bé, ningú es pregunta amb quin o quins criteris s’escullen els béns estudiats? Per exemple, escollint béns que han pujat molt de preu podríem fer pujar l’IPC i a l’inrevés si escollim els que han pujat menys.

En els últims temps ens trobem contínuament amb missatges positius respecte la sortida de la crisi, com pot ser la recent notícia de la pujada del Producte Interior Brut (PIB) del 0,01%, pujada tan minsa que, tornant a l’estadística, no és representativa; ens hem preguntat el per què de tants missatges positius a banda dels innegables rèdits polítics? Us donaré la meva opinió que pot ser tan bona com qualsevol, s’està lluitant contra uns dels components de la crisi, un component psicològic, les EXPECTATIVES. Les expectatives són allò que feia que abans de la crisi, per exemple, a algú li semblés acceptable un preu per una vivenda de 300.000 euros quan avui no pagaria ni la meitat o bé que aquest algú demanés un préstec per comprar-se un cotxe i avui no ho faci; ho feia abans de la crisi perquè tenia l’expectativa de no perdre mai la feina i que el valor de la vivenda comprada es mantindria o pujaria.

I, clarament, aquest component psicològic és una part important de la crisi; és el que fa que una persona consumeixi o bé decideixi no fer-ho. Si mirem les notícies de fa un any, eren tan dolentes que no feien sinó alimentar la crisi. Quines notícies tenim ara? Doncs que la Prima de Risc ha baixat (dada innegable encara que continuï sent alta), que el PIB ha pujat dos trimestres consecutius y això vol dir que ens estem sortint (encara que també podria voler dir que ja hem tocat fons, que no és el mateix) i molts altres exemples. Presentant aquestes notícies de manera positiva es pretén escurçar el temps de recuperació, al menys en teoria.

Per tant, sigui com sigui, cada cosa al seu lloc. Ara bé, tan de bo aquesta crisi passi aviat, i que haguem aprés dels errors passats per prevenir-ne de futurs; no obstant, ja sabem allò de que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, no?

Jordi Mulé

Llicenciat en ADE i en ITM